De toros, ases i gats

Publicat a Emprèn 01/10/2004
http://www.dossierdigital.com

La història del toro versus l'ase o el gat, com a símbols han fet córrer molta tinta durant aquest estiu. Més enllà de l'anècdota, darrere hi deu haver alguna cosa seriosa.Anem als orígens! Al principi hi hagué el toro!, que es diria parafrasejant la Bíblia. Algú va magnificar el símbol, de forma afortunada o no. El toro és el logotip d'una marca comercial de licors.
Fa anys les carreteres espanyoles i catalanes podien veure la seva silueta de forma permanent als turons. El primer govern socialista va fer desparèixer les tanques publicitàries de les dites carreteres nacionals. Llavors, el ministre d'Obres Públiques, Josep Borrell, va decidir que el brau era un monument i que calia respectar la seva presència a les vies de comunicació .Més tard va canviar el govern i le naciolisme espanyol es va desfermar en la segona legislatura. Recordo un contingent de soldats espanyols que marxaven a l'Afganistan encapçalats per una bandera amb la silueta del toro. Em va semblar tant absurt com si un grup de nord-americants desfilessin amb una bandera amb una marca de wisky...
La insistència en el símbol taurí va fer néixer anticossos. L'ase i el gat ho són. Aquests anticosos en procedir de la societat civil han adoptat una imatge poc gloriosa. Apta per ser criticada i fins i tot ridiculitzada! Sigui com sigui han fet un cert forat. Fins al punt que la mateixa mercadotècnia del toro se n'ha beneficiat per reacció. Ara tornem a veure cotxes a Catalunya que han buscat refermar la seva creença col·locant de nou el toro de la marca de begudes: el principi d'acció i reacció!
Les guerres menys cruentes són les de símbols, tot i que deixen veure que darrere hi ha coses més profundes. Tanmateix, tots voldríem que l'enfrontament més fort en termes identitaris quedés reduït a un animal o altre. De fet, per això hi ha colors diferents.
Ara que hem reduït l'afrenta de les xapes a una disputa zoològica sembla, però, que el canvi d'actitud del govern central permetrà que la E deixi de ser l'únic símbol a les matrícules i ja podrem ser com els italians o els alemanys: una mica més normals.

amb ma filla 

És la formació, estúpid!

He de reconèixer que alguns cops, quan sento algunes declaracions, m’enervo. Fa un temps, a conseqüència d’una onada de deslocalitzacions, vaig escoltar un dirigent empresarials dir que amb els salaris que s’havien de pagar al nostre país, el teixit industrial acabaria desmantellant-se.
Després d’escoltar-lo vaig pensar que potser es tractava d’una boutade, vull dir una espècie d’estripada que algunes persones pronuncien per fer que es parli d’una cosa. Més tard se’m va acudir que, si la manifestació estava feta seriosament, n’hi havia per preocupar-se. Els empresaris que pensessin com el nostre interlocutor, només podrien exercir des de Catalunya cap al sud, prenent la divisió com a mesura de valorar els costos salarials. Altrament, els empresaris esmentats mai podrien exercir a Alemanya o a Suècia, països que es deuen comptar com dels que tenen els costos de mà d’obra més alts del món. Em resisteixo a creure que els nostres emprenedors siguin professionalment menys competents que els dels dos països esmentats!
Quina és la diferència? A més de detalls que no esmento, hi ha una gran diferència. Alemanya i Suècia poden vendre els productes a uns preus per sobre dels de la competència perquè el mercat accepta pagar el plus d’encariment. I per què pagar més per una cosa que es pot trobar més barata? Perquè es presumeix que té més qualitat! I, tornem a preguntar: per què els consumidors pensen que un producte té més qualitat? Doncs perquè el producte aporta un disseny o un control de qualitat o uns elements diferencials que així ho donen a entendre. I això, tornem a preguntar, per què? Doncs, una altra vegada, perquè hi ha un nivell de formació que ho fa possible. Fa possible que hi hagi també una altra productivitat i un nivell de qualitat molt alt.
Clinton ja li ho va dir a Bush pare en una campanya electoral: «És l’economia!»
Efectivament, el factor diferencial és la formació. Només amb això serem competitius al nivell que calgui. Perquè sempre hi haurà qui voldrà apostar per la qualitat.
Publicat a Emprèn 17/09/2004

Perquè la reguereta?

La reguereta era un safareig públic de Balaguer, a la Noguera. Allà hi anaven les dones a explicar els que els passava. Jo també ho penso fer en aquest blog.
Hi podreu trobar articles que publico en alguns mitjans, com Emprèn o Dossier Econòmic. Però penso afegir-hi moltes altres comunicacions. Així que ja ho sabeu, si voleu podem encetar un diàleg profitós.
Per avui ja n'hi ha prou.