Publicat a Emprèn 01/10/2004
http://www.dossierdigital.com
La història del toro versus l'ase o el gat, com a símbols han fet córrer molta tinta durant aquest estiu. Més enllà de l'anècdota, darrere hi deu haver alguna cosa seriosa.Anem als orígens! Al principi hi hagué el toro!, que es diria parafrasejant la Bíblia. Algú va magnificar el símbol, de forma afortunada o no. El toro és el logotip d'una marca comercial de licors.
Fa anys les carreteres espanyoles i catalanes podien veure la seva silueta de forma permanent als turons. El primer govern socialista va fer desparèixer les tanques publicitàries de les dites carreteres nacionals. Llavors, el ministre d'Obres Públiques, Josep Borrell, va decidir que el brau era un monument i que calia respectar la seva presència a les vies de comunicació .Més tard va canviar el govern i le naciolisme espanyol es va desfermar en la segona legislatura. Recordo un contingent de soldats espanyols que marxaven a l'Afganistan encapçalats per una bandera amb la silueta del toro. Em va semblar tant absurt com si un grup de nord-americants desfilessin amb una bandera amb una marca de wisky...
La insistència en el símbol taurí va fer néixer anticossos. L'ase i el gat ho són. Aquests anticosos en procedir de la societat civil han adoptat una imatge poc gloriosa. Apta per ser criticada i fins i tot ridiculitzada! Sigui com sigui han fet un cert forat. Fins al punt que la mateixa mercadotècnia del toro se n'ha beneficiat per reacció. Ara tornem a veure cotxes a Catalunya que han buscat refermar la seva creença col·locant de nou el toro de la marca de begudes: el principi d'acció i reacció!
Les guerres menys cruentes són les de símbols, tot i que deixen veure que darrere hi ha coses més profundes. Tanmateix, tots voldríem que l'enfrontament més fort en termes identitaris quedés reduït a un animal o altre. De fet, per això hi ha colors diferents.
Ara que hem reduït l'afrenta de les xapes a una disputa zoològica sembla, però, que el canvi d'actitud del govern central permetrà que la E deixi de ser l'únic símbol a les matrícules i ja podrem ser com els italians o els alemanys: una mica més normals.
2 comentaris:
Els animals m'agraden però aquests de color negre em connotenels bandys de poca qualitat d'èpoques franquistes...
Totes aquestes guerres de símbols a mi particularment que visc a un terra en la qual el benestar dels ciutadans val menys que els símbols em desconcerta. Supose que tots els humans necessitem uns símbols que ens faça coparticeps d'una societat i una cultura i a partir d'ella conformar-nos com a persones. El lloc on naixem i ens desenvolupem ens marca en la visió de la vida , encara que tots els humans ens movem per les mateixes coses. Si tot es reduís a una guerra de símbols tan de bo! pequè a València en tenim uns quants on triar. La rata penada, el bou, l'ase, l'angelet del meu poble...
Espere que algun dia els símbols no tinguen més valor que el que tenen, mai per damunt de les persones.
Una salutació. Joan
Publica un comentari a l'entrada