Cau el mite de la immigració. Una dada rellevant de l'onze de setembre de 2012

Després de la manifestació de l'11 de setembre de 2012 han passat coses políticament parlant, però per mi, el més rellevant és que ha caigut el mite de la immigració. Durant molts anys tots van comptar amb que gairebé la meitat dels catalans eren “immigrants” i operaven a partir d'aquesta premissa. Ara això ha canviat.

Sempre vaig pensar, com a fill d'extremenya i nét d'aragonesos, que la realitat era més complicada del que es deia: el 50% de la població del país és contraria a les tesis catalanistes més agosarades, s'afirmava. Per tant, es va acomodar la política a aquesta suposada dada. Partits polítics com el PSC van jugar a fons aquesta carta. Deien, “això els immigrants no ho entendran” i es van convertir en suposats intèrprets d'aquest diguem-ne col·lectiu.

Però vet a qui que la realitat és tossuda i ens diu que els catalans, parlin la llengua que parlin i tinguin els orígens que tinguin, tenen les seves prioritats clares. Si durant la bombolla especulativa tots pensàvem que aquí n'hi havia per donar i per vendre, la solidaritat no es discutia. Però, quan s'ha vist que aquí es tanquen ambulatoris, on no podem dur als nostres avis, i mentrestant els nostres impostos segueixen engreixant la màquina administrativa de Madrid i alimentant serveis en comunitats més necessitades que aquí, a Catalunya, no podem tenir. Tothom, sigui de Palafrugell, Balaguer o hagi nascut a Mijas diu prou. I si a més s'amaneix tot plegat amb l'insult i la mentida, ja tenim el còctel preparat.

Andalusos, extremenys, murcians, van venir a Catalunya a treballar i viure. I no han restat en una càpsula tancats. Tenen veïns, els seus fills i filles es casen i tenen néts. A les portes de les llars d'infants és on he escoltat jo parlar més català amb accent andalús. L'avi s'esforça a parlar directament amb els seus néts catalans, sense complexos, com una mostra d'amor. A aquesta gent, que majoritàriament han estat respectuosos amb la llengua d'aquí, no els ha afectat mai la propaganda lerrouxista feta des de Madrid. I quan van al “terreno” aguanten amb paciència les indirectes dels seus paisans contra Catalunya, perquè estan de vacances i com a bons catalans no els hi agrada buscar brega. I ara, senzillament han dit prou.

El ramat que no ho era

A partir d'ara els catalans que tenen arrels en altres llocs no podran ser usats doncs com un ramat que s'utilitza quan interessa. Que li preguntin sinó a l'expresident extremeny. Ningú pot parlar en nom dels catalans tinguin on tinguin els seus orígens.

Per tant, la política a Catalunya es va normalitzant. Qui vulgui tenir audiència haurà de convèncer la gent per les seves propostes. Què planteja en sanitat, en serveis socials, en educació i també per al futur del país. I rebrà la resposta en funció dels programes i del seu compliment. Podrà enganyar i fer el contrari del que promet, però tard o d'hora en rebrà les conseqüències. Tot plegat sense poder usar una reserva de vots a la qual apel·lar davant potencials perills per als seus orígens o per sentimentalismes, o per por. Els antics immigrants saben defensar-se i trien per ells sols, sense intèrprets.

Qui pretengui fer alguna cosa col·lectivament a Catalunya ha de tenir clar que un mite important ha caigut. Això és el més important per a mi del que ha passat al voltant d'aquest 11 de setembre.