Albiol, cada cop més tancat al seu búnquer a Badalona mentre els poderosos l'ignoren

Segueixo la política local al twitter a partir del hastag #Badalona. Després dels últims esdeveniments m'he plantejat, per aclarir-me, esbrinar on som? La meva idea és que l'article serveixi per obrir un debat.

Des del meu punt de vista les eleccions municipals que van dur al PP a ser la minoria majoritària es van centrar en una proposta del partit conservador basada en mà dura amb els de “fora” i ofertes demagògiques , com la de regalar a càrrec de l'ajuntament els llibres a tots els alumnes de la ciutat. Tot plegat insistint en arrogar-se el protagonisme en el canvi d'hegemonia exercida durant molts anys pel PSC a la ciutat.

En la vessant implícita, el PP intentava, a més, assentar-se al poder local a partir d'una aliança no escrita amb els sectors poderosos de Badalona, empresariat i altres poders fàctics, uns cops amb representació política directa i altres no.

Si s'analitzen els resultats és clar que el PP va guanyar en la majoria dels barris, i també és clar que el PSC es va situar al darrere, però no a molta distància. També és evident que el conjunt de forces polítiques de tradició democràtica i antifranquista superen de llarg la votació aconseguida pels conservadors pro-espanyols.

Les polítiques dutes a terme pel PP han estat a Badalona un fracàs clar. Tot i que cal veure si el desgast es prou profund com per fer-los fora del poder.

Veja'm: la presumpta acció de mà dura contra la delinqüència topa amb els límits de la llei, Albiol s'ha convertit en client assidu dels jutjats . L'equip que va acompanyar l'alcalde al govern local és d'altra banda més un reflex d'aliances internes dins del partit que una imatge del que seria la composició real de la dreta a Badalona. Això explica els nomenaments de persones de confiança, de trajectòria dubtosa, casos Sant Roc i el conductor begut.., o l'ajuntament paral·lel creat per Jurado, amb irregularitats incloses.

A Albiol li han fallat altres dos elements claus. El primer convertir l'aliança passiva amb CiU en un pacte sòlid: Falcó ha jugat a la puta i la Ramoneta, deixant que l'alcalde del PP mantingui la cadira, frenant les seves actuacions més agressives i deixant que es cremi amb l'incompliment de les seves promeses més vistoses. Mentrestant Ferran Falcó, eludeix la responsabilitat en la retallada prevista per al pressupost de l'any vinent.

La dreta el menysprea

El segon punt en què no se n'ha sortit Albiol és en aconseguir el reconeixement de la dreta real de la ciutat. Els poderosos que sempre han remenat les cireres a Badalona han vist Albiol com un nouvingut tot i que que els hi ha estat útil. La idea que ha reforçat aquesta sensació és que l'equip de l'alcalde del PP dóna la imatge de centrar-se a acontentar algunes reivindicacions de barris amb problemes que ajudar als sectors de copalta i “puro” havà . I finalment, el PP espanyol ja deixat també Albiol amb el cul a l'aire i no aporta ni un euro extra a , i obras son amores....

Resumint: el PP resta enquistat en els seus feudes territorials als que PSC i en menor mesura ICV-EU, retornen. No aconsegueix ser vist com a útil per la dreta “de veritat”, potser per histriònic o qui sap si retreuen a Albiol els seus orígens sense pedigrí. La Badalona de tota la vida segueix sent impermeable als cants del PP. Finalment, la preferència popular per mesures policials com a mitjà d'actuació, unida a la retallada a la cultura popular han creat un front contrari molt actiu: el dels joves i de les entitats de dinamitzadores dels barris. Una situació aquesta de confluència en la que no havien aconseguit mai tanta unitat d'acció com ara.

Les iniciatives adoptades per Albiol i Jurado, que actua també com alcalde a l'ombra són merament defensives. A la darrera és la plataforma organitzada des del partit per defensar l'alcalde li segueix una espècie d'agència de noticies dedicada a lloar la gestió, gestió popular a Badalona? En tot cas les dues operacions semblen voler reforçar només el búnquer del poder, que es veu cada cop més assetjat. La posició d'Albiol es debilita, però ja se sap que els animals ferits són els més perillosos.