Reflexions maoistes sobre el canvi a Badalona

Quan sembla que les pressions han fet que CiU inicii el procés de separació del PP, a la Diputació sembla i potser a Badalona, crec oportunes unes reflexions sobre què cal fer.

A Badalona hi ha un aspecte especial: el fenomen Garcia Albiol. Ras i curt a aquest cas se li pot aplicar la coneguda consigna maoista i dir: “Albiol és un tigre de paper”. És a dir que actuar decididament i sense por és la millor forma d'encarar la reacció del polític conservador que amenaça amb  encendre alguns barris de la ciutat amb la demagògia a la que té acostumada a l'opinió pública. Dir que l'actual alcalde no és que freni l'acció dels seus simpatitzants, sinó que no té capacitat de fer més del que fa: reunions als bars o recollir firmes, una acció aquesta que no deu se molt galdosa perquè fa mesos que les signatures es busquen i mai no acaben de finalitzar la tasca.

La clau del procés de canvi a Badalona la té CiU. Va deixar que Garcia Albiol fos alcalde. Li ha donat corda durant un any tancant els ulls a casos de presumpta corrupció que afecten l'equip de govern dels populars badalonins, que semblen més una banda que un partit. També Falcó ha moderat algunes atzagaiades del PP, com l'intent de desmuntar els mitjans d'informació locals. Però, ara la posició del cap de CiU és molt dèbil perquè cada cop li resulta més difícil explicar-la fins i tot als seus simpatitzants. Especialment perquè la deriva sobiranista adoptada per CiU fa impossible el maridatge de fet amb els cada cop més agressius populars.

Contradiccions primàries i secundàries

CiU hauria d'aplicar un segon raonament recollit en els manuals maoistes: el de les contradiccions. Efectivament, a Badalona hi ha una contradicció primària, és a dir, la que planteja si s'accepta que hi hagi un govern encapçalat per gent sense tradició de lluita democràtica i antifranquista o que hi hagi un govern format per gent que això de la democràcia s'ho creu. És una decisió a prendre i crec que CiU hauria, també a Badalona, de decidir d'acord amb els seus orígens.

Un cop aclarida la contradicció primària hi ha una contradicció secundària, segons deien els proxinesos. Es tractava de decidir amb qui formar el govern democràtic i quin paper jugar en aquell executiu futur. Aquí la seva decisió estarà relacionada amb la correlació de forces o amb l'afinitat ideològica o també en funció de les posicions sobre la política a seguir ara i aquí. I la decisió inicial és tota de CiU.

Finalment, jo hi afegiria la necessitat de treballar ara pel govern de reconstrucció democràtica local i de fer-ho amb la màxima participació popular, especialment en un moment de crisi econòmica. Però aquest és tema d'un altre article.

Assaig de càntic al Temple o assaig de plagi a la taverna, d'Espriu a Pere Quart

Comença l'any Espriu i tothom se'n recordarà. Jo només vull contraposar el transcendentalisme d'Espriu, molt del moment, amb l'esperit positiu de Pere Quart. Llegiu i compareu aquesta visió del món en aquests dos poemes

Salut i bon cap de setmana, malgrat tot.

Assaig càntic al temple

Oh, que cansat estic de la meva

covarda, vella, tan salvatge terra,

i com m'agradaria d'allunyar-me'n,

nord enllà,

on diuen que la gent és neta

i noble, culta, rica, lliure,

desvetllada i feliç!

Aleshores, a la congregació, els germans dirien

desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,

així l'home que se'n va del seu indret",

mentre jo, ja ben lluny, em riuria

de la llei i de l'antiga saviesa

d'aquest meu àrid poble.

Però no he de seguir mai el meu somni

i em quedaré aquí fins a la mort.

Car sóc també molt covard i salvatge

i estimo a més amb un

desesperat dolor

aquesta meva pobra,

bruta, trista, dissortada pàtria.

 

Salvador Espriu

Assaig de plagi a la taverna

Oh, que avingut estic amb la meva

petita, esclava, poc sortosa terra

i com em recaria d'allunyar-me'n,

sud avall,

on sembla que la gent és bruta

i pobra, accidiosa, inculta,

resignada, insolvent!

Aleshores, a la taverna nova, els companys dirien

fotent-se'n: "Com qui s'agrada de la lletja,

així el lluç que pica un ham sense esquer",

mentre jo, encara prop, pensaria

en les velles fretures i confiances

d'aquest meu tossut poble.

I, ja tot sospesat, recularia

per a restar aquí fins a la mort.

Car, fet i fet, tampoc no sóc tan ase

i estimo a més amb un

irrevocable amor

aquesta meva -i nostra-

bastant neta, envejada, bonica pàtria. 

 

Pere Quart

Franco va passar almenys quatre cops per Balaguer

Com diu el titular, Franco va estar a Balaguer . I jo me'n recordo. És un conjunt de imatges fràgils que podrien esvair-se i que, per si algú en té interès, us aboco ara. Volent documentar aquest article he vist, per exemple, que la pàgina corresponent a Balaguer de la Viquipèdia se salta tot el franquisme i per tant, no consten els noms dels alcaldes. Una curiosa amnèsia . Deia que Franco va visitar o va passar per Balaguer almenys quatre cops. El primer durant la Guerra Civil.

La llegenda diu que mentre les tropes dels facciosos intentaven evitar la reconquesta del cap de pont, ell s'ho mirava des del Bombo, en el búnquer que li van fabricar expressament. Més tard he trobat una referència a una estada del dictador a la capital de la Noguera, cap a 1945. Aquell any hi va haver una enganxada preventiva de militants de l'antic POUM a Balaguer. Entre els detinguts hi havia la mestra Josepa Raimundi, que havia estat directora de l'escola que durant la guerra civil va substituir el centre religiós que hi havia a Sant Domènec. Aquesta mestra republicana va ser duta a Lleida i torturada a l'església dels Dolors. En queden pocs records de la visita de Franco a Balaguer el 1945. Diuen que el mateix dictador en veure la poca gent i la gèlida rebuda dispensada pels balaguerins va comentar: “si lo llego a saber no bajo del coche”.

Monument als Caiguts al Mercadal de Balaguer

Cap a 1963 el general sàtrapa es va treure l'espina i es va desplaçar solemnement a Balaguer per inaugurar el monument als caiguts que fins a la democràcia va presidir el Mercadal. El meu pare treballava a Inpacsa. Jo tenia sis anys i sense adonar-me massa vaig viure el neguit amb que a casa es va seguir l'estança de Franco a Balaguer. Bàsicament, el meu pare i el meu oncle Josep, que vivien a la mateixa casa al carrer del Torrent comentaven si valdria la pena anar a l'acte que es preparava a la plaça o si, com desitjaven, podien fer-ne el buit. La por consistia en què es podia represaliar als que no assistissin a la rebuda al general. Potser per esvair els dubtes el pare va decidir passar pel Mercadal unes hores abans que comencés l'acte. Quan va tornar estava segur de què no hi participaria. Més que aspectes polítics li va preocupar el desplegament militar que hi havia a Balaguer: “Han emplaçat un niu de metralladores a sobre del Banc Saragossà” -ara banc Santander - a la plaça, va dir. El pare va pensar que davant qualsevol incident es podia produir una matança i va evitar el tràngol. Recordo tota la família reunida a casa fins que va acabar el fet. Després veient la pel·lícula Una giornata particolare vaig recordar l'ambient d'aquell dia.

 Pel que es va dir més tard, l'acte va ser un èxit. El Mercadal ple de gom a gom i suposo que la multitud enfervorida cridant vivas a Franco. Era la tònica del moment. Però, l'endemà la gent de Balaguer, especialment els no franquistes i els indiferents comentaven un moment que va indignar a molts. No sé si va ser veritat, però es va comentar. Es diu que en un moment de l'acte l'alcalde, que no estic segur si era el Lluís Rúbies, va voler mostrar alguna cosa a Franco i, amb una certa familiaritat, el va agafar del braç per fer-li un comentari. Just llavors un dels guardaespatlles del dictador, abillat amb l'uniforme de la Guàrdia de Franco, va fer un cop de karate al braç de l'alcalde afirmant “a Franco se le habla pero no se le toca”. Aquest detall va indignar molts balaguerins que s'apreciaven el tarannà populista de l'alcalde, tot i que no fos votat.

Va passar pel carrer Urgell

Poc abans o poc després, no n'estic segur, jo mateix vaig veure al dictador. Fugaçment. Un flash, si voleu, però el vaig veure. Era estiu i a casa els diumenges a mitja tarda fèiem festa grossa anant a veure la televisió i prenent alguna a bars que tenien pantalla de televisió al carrer. Feia calor i recordo que estàvem a Cal Vila. On ara hi ha la gasolinera hi havia tot de taules on la gent prenia una cervesa els pares, un Sandaru els nens, amb unes patates del xurrero.

De cop em vaig fixar que enfront nostre hi havia un Guàrdia Urbà vestit de gala: amb guants blancs i l'uniforme aquell que només es posaven per Setmana Santa. Vaig poder sentir uns xiulets del guàrdia i vaig veure com tothom es girava cap al carrer Urgell. A les voreres hi havia poca gent, potser perquè no s'havia anunciat res. De cop el guàrdia va posar un genoll a terra i va saludar militarment. La gent que estava al Bar Vila es va aixecar en veure passar lentament un gran cotxe negre en el que a la finestreta del darrere es podia veure un cap uniformat i una mà saludant com ara ho fan al Polònia. El meu pare es va aixecar i es va quedar quiet mentre la majoria dels que estaven al voltant nostre van fer la salutació feixista seguint la trajectòria del cotxe,que passava a poc a poc.

 Més tard vaig escoltar que Franco anava camí de Talarn on segurament va presidir alguna jura de bandera. D'aquella visita en va quedar al Pallars un gran “Franco, Franco, Franco” escrit en lletres gegantines al llom de la muntanya

Preparar la reconstrucció de Badalona, una tasca a fer ara

Preparar el futur és especialment important a Badalona. Parlo de l'alternativa a l'actual govern local que té al senyor Garcia Albiol com a icona més destacada. Potser m'equivoqui, però em sembla que els partits polítics que volen recuperar una certa normalitat democràtica haurien d'estar dissenyant no sols la forma de recuperar el poder si no posar en marxa mecanismes alternatius de gestió.

Queda clar que el PP a Badalona ha utilitzat la por dels pobres als més pobres per arribar al poder.Un cop aconseguit aquest objectiu els manuals diuen que un partit de dretes i conservador hauria posat en marxa polítiques favorables als rics amb tocs populistes. El fet és que això no ha passat i la política municipal ha estat anar tirant agafats patèticament a la cadira i, irregularitats al marge, el poder ha servit per accentuar els ego d'alguns dirigents, de cara al seu partit o per a ser rebuts pels xeics d'Oman, per exemple.

Algú hauria d'estar pensant què passarà durant aquest any als barris badalonins si és que finalment es pot aconseguir el canvi. Quins problemes s'hauran d'afrontar de forma prioritària amb els pocs diners que hi ha a les caixes municipals. S'haurien de bastir aliances amb el teixit associatiu dels barris. S'haurien de preparar els quadres polítics que expliquessin les noves polítiques a tots els indrets de Badalona.

CiU: Ciutat o carreres personals

I si finalment CiU té més por a l'esquerra que al PP, s'hauria d'aprofitar el temps per construir allà on es pugui un sòlid bloc democràtic que serveixi per tenir identificats els problemes claus a resoldre, igual com va passar als anys 70 del segle passat amb l'Assemblea de Catalunya, que en cada població havia identificat els grans problemes a resoldre amb urgència quan s'aconseguís la llibertat. Després, els votants ja passaran comptes amb aquells que aposten més per les seves carreres polítiques personals que per Badalona.

Acabo. El PSC té en la política municipal un punt fort que hauria d'aprofitar. Més enllà de les seves posicions criticables en l'àmbit nacional, es poden bastir camins comuns en el dia a dia per millorar la situació dels nostres conciutadans, tant si s'està pel dret a decidir o si es pensa que ja estem bé com estem. La resta de partits també haurien de preveure i treballar per la reconstrucció de la ciutat.

Política és previsió. Algú hauria d'estar preparant el futur. A Badalona pensant que s'haurà de fer l'endemà de què caigui el PP, que caurà. A Catalunya, per exemple, a cada poble o ciutat s'haurien de fer cursos de formació als ciutadans sobre desobediència civil, per què quan calgui fer-ho no ens agafin amb els pixats al ventre.