Franco va passar almenys quatre cops per Balaguer

Com diu el titular, Franco va estar a Balaguer . I jo me'n recordo. És un conjunt de imatges fràgils que podrien esvair-se i que, per si algú en té interès, us aboco ara. Volent documentar aquest article he vist, per exemple, que la pàgina corresponent a Balaguer de la Viquipèdia se salta tot el franquisme i per tant, no consten els noms dels alcaldes. Una curiosa amnèsia . Deia que Franco va visitar o va passar per Balaguer almenys quatre cops. El primer durant la Guerra Civil.

La llegenda diu que mentre les tropes dels facciosos intentaven evitar la reconquesta del cap de pont, ell s'ho mirava des del Bombo, en el búnquer que li van fabricar expressament. Més tard he trobat una referència a una estada del dictador a la capital de la Noguera, cap a 1945. Aquell any hi va haver una enganxada preventiva de militants de l'antic POUM a Balaguer. Entre els detinguts hi havia la mestra Josepa Raimundi, que havia estat directora de l'escola que durant la guerra civil va substituir el centre religiós que hi havia a Sant Domènec. Aquesta mestra republicana va ser duta a Lleida i torturada a l'església dels Dolors. En queden pocs records de la visita de Franco a Balaguer el 1945. Diuen que el mateix dictador en veure la poca gent i la gèlida rebuda dispensada pels balaguerins va comentar: “si lo llego a saber no bajo del coche”.

Monument als Caiguts al Mercadal de Balaguer

Cap a 1963 el general sàtrapa es va treure l'espina i es va desplaçar solemnement a Balaguer per inaugurar el monument als caiguts que fins a la democràcia va presidir el Mercadal. El meu pare treballava a Inpacsa. Jo tenia sis anys i sense adonar-me massa vaig viure el neguit amb que a casa es va seguir l'estança de Franco a Balaguer. Bàsicament, el meu pare i el meu oncle Josep, que vivien a la mateixa casa al carrer del Torrent comentaven si valdria la pena anar a l'acte que es preparava a la plaça o si, com desitjaven, podien fer-ne el buit. La por consistia en què es podia represaliar als que no assistissin a la rebuda al general. Potser per esvair els dubtes el pare va decidir passar pel Mercadal unes hores abans que comencés l'acte. Quan va tornar estava segur de què no hi participaria. Més que aspectes polítics li va preocupar el desplegament militar que hi havia a Balaguer: “Han emplaçat un niu de metralladores a sobre del Banc Saragossà” -ara banc Santander - a la plaça, va dir. El pare va pensar que davant qualsevol incident es podia produir una matança i va evitar el tràngol. Recordo tota la família reunida a casa fins que va acabar el fet. Després veient la pel·lícula Una giornata particolare vaig recordar l'ambient d'aquell dia.

 Pel que es va dir més tard, l'acte va ser un èxit. El Mercadal ple de gom a gom i suposo que la multitud enfervorida cridant vivas a Franco. Era la tònica del moment. Però, l'endemà la gent de Balaguer, especialment els no franquistes i els indiferents comentaven un moment que va indignar a molts. No sé si va ser veritat, però es va comentar. Es diu que en un moment de l'acte l'alcalde, que no estic segur si era el Lluís Rúbies, va voler mostrar alguna cosa a Franco i, amb una certa familiaritat, el va agafar del braç per fer-li un comentari. Just llavors un dels guardaespatlles del dictador, abillat amb l'uniforme de la Guàrdia de Franco, va fer un cop de karate al braç de l'alcalde afirmant “a Franco se le habla pero no se le toca”. Aquest detall va indignar molts balaguerins que s'apreciaven el tarannà populista de l'alcalde, tot i que no fos votat.

Va passar pel carrer Urgell

Poc abans o poc després, no n'estic segur, jo mateix vaig veure al dictador. Fugaçment. Un flash, si voleu, però el vaig veure. Era estiu i a casa els diumenges a mitja tarda fèiem festa grossa anant a veure la televisió i prenent alguna a bars que tenien pantalla de televisió al carrer. Feia calor i recordo que estàvem a Cal Vila. On ara hi ha la gasolinera hi havia tot de taules on la gent prenia una cervesa els pares, un Sandaru els nens, amb unes patates del xurrero.

De cop em vaig fixar que enfront nostre hi havia un Guàrdia Urbà vestit de gala: amb guants blancs i l'uniforme aquell que només es posaven per Setmana Santa. Vaig poder sentir uns xiulets del guàrdia i vaig veure com tothom es girava cap al carrer Urgell. A les voreres hi havia poca gent, potser perquè no s'havia anunciat res. De cop el guàrdia va posar un genoll a terra i va saludar militarment. La gent que estava al Bar Vila es va aixecar en veure passar lentament un gran cotxe negre en el que a la finestreta del darrere es podia veure un cap uniformat i una mà saludant com ara ho fan al Polònia. El meu pare es va aixecar i es va quedar quiet mentre la majoria dels que estaven al voltant nostre van fer la salutació feixista seguint la trajectòria del cotxe,que passava a poc a poc.

 Més tard vaig escoltar que Franco anava camí de Talarn on segurament va presidir alguna jura de bandera. D'aquella visita en va quedar al Pallars un gran “Franco, Franco, Franco” escrit en lletres gegantines al llom de la muntanya