Foto el Punt/avui
La frase és popular i la
va aprofitar l'enyorada Montserrat Roig per titular una de les seves
narracions. He pensat en aquesta frase feta en conèixer que el que
el govern del PP a Badalona ha proposat per mantenir els mitjans de
comunicació públics fer-hi una retallada que suposaria passar dels
66 operaris actuals a 26. A la pràctica suposaria deixar en quadre
la ràdio, la televisió i la revista públiques.
No obstant, la mesura té
una segona part. El govern municipal en minoria, que encapçala el
senyor García Albiol, planteja a canvi de mantenir en marxa els
mitjans públics, que els treballadors que quedin assumeixin una
sèrie de tasques que els representants dels treballadors consideren
que són impossibles de complir, sense rebaixar dràsticament la
qualitat del producte: Tanta roba i tan poc sabó, i tan neta que la
volen...
El que planteja el govern
del PP és un xantatge. I no hi ha gairebé ningú que ho digui amb
aquestes paraules. Els opinadors mediàtics es fan, però, un fart de
denunciar que els empleats de TMB poden fer vaga per reclamar que
l'empresa compleixi amb el conveni...
Brindis al sol
CiU, de la mà de
l'inefable Falcó, planteja incrementar la dotació econòmica i
personal dels mitjans locals de Badalona fins a 46 empleats. Es
tracta d'un brindis al sol per quedar bé. Perquè una solució com
aquesta defensada pels regidor de la coalició de Mas i Duran i
Lleida no té cap virtualitat si no fa front comú amb els altres dos
partits de tradició democràtica a la ciutat: PSC i ICV-EUA. Es
tracta doncs, d'intentar quedar bé sense fer res pràctic.
Però tornat als
treballadors, la nova situació fruit de la crisi aboca a una part de
les plantilles a l'atur i a la resta a una explotació sense
pal·liatius. Aquestes alternatives fan que les hores extres no
pagades es converteixin en pràctica habitual en moltes companyies
que abans han acomiadat la meitat del seu personal sense que realment
la feina hagi afluixat. Tot plegat té un efecte negatiu a curt però
ens desperta del somni de pensar que hi havia algun desig de
concertació social per part dels poderosos. Ho va dir clarament la
senyora Tatcher al Parlament britànic: “crec en la lluita de
classes, i la pensem guanyar nosaltres”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada