Les entitats d'estalvis
han perpetrat els últims anys diverses malifetes. Una és la
coneguda popularment com el corralet. Consisteix
en haver venut productes de nul·la liquiditat a persones sense prou
formació per poder entendre què compraven. Aquests productes són
entre altres les participacions preferents.
Tot
i els intents d'algunes entitats de tirar terra a l'assumpte és
probable que els jutges hagin de veure-se-les amb aquest espinós
assumpte. Llavors veurem si s'atreveixen amb els capitostos de les
entitats d'estalvis que han realitzat aquestes pràctiques moralment
absolutament criticables, ja veurem si penalment hi haurà alguna
repercussió o acabarà tot amb indults desvergonyits.
Però
no vull parlar d'això si no d'una altra pràctica de la que ningú
piula. Vull parlar d'un altra pràctica que manté congelats desenes
de milions sense que els seus teòrics propietaris puguin ni decidir
en què s'inverteixen aquests diners.
No
sé si se'n recordaran que fa uns anys la Generalitat va decidir que
una part dels salaris dels seus treballadors els ingressaria, amb
acord o sense d'aquests, en un fons de pensions. Va comunicar que
cada any ingressaria una xifra, petita, no creguin, a cada empleat en
el dit fons de pensions. Els empleats, funcionaris o laborals,
podrien retirar aquestes xifres al jubilar-se. Mentrestant una
entitat gestionaria aquests diners i els faria créixer, de forma que
els empleats de la Generalitat veurien complementats els seus retirs.
Es
va fer un concurs i es va adjudicar a La Caixa a través d'una filial
d'assegurances. Durant dos o tres anys la Generalitat va ingressar la
seva aportació (no creguin, per un empleat amb uns deu anys
d'antiguitat suposaven entre 200 i 300 euros cada any).
Però
vet aquí que l'any passat en plena crisi, la Generalitat va dir que
no hi farà cap més ingrés (no tenen un euro després de regalar
uns 400 milions als més rics amb la supressió de l'Impost de
Successions).
La
situació ara està així. Els més de 200.000 treballadors de la
Generalitat tenen entre 600 i 1000 euros dipositats en un fons de
pensions que els últims anys no ha fet més que anotar pèrdues. Si
fem el càlcul multiplicant els 200.000 empleats públics per uns 800
euros de mitjana el resultat són uns 160 milions que la Caixa té
fins que cadascun d'aquests empleats es jubili o sigui acomiadat, que
tot pot ser.
Segons
experts consultats, la única cosa prevista en el conveni firmat
entre la Generalitat i els sindicats és convocar una comissió
paritària que podria decidir si es canvien els productes en què
inverteix aquest gegantí i inoperant fons de pensions. Però, no
està previst, per exemple, que un empleats pogués reclamar els
diners que té en aquest producte i els sumés a un fons particular
que ja hagués subscrit i sobre el que pot decidir en què i quan
inverteix. D'això res, la Caixa té ben guardats al seu corralet
aquests altres milions. Un altre motiu per indignar-se!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada