La història de què us parlo avui es
per mi un espècie de mosaic fet amb peces diverses i un d'aquests
components és la memòria del meu pare. En xerrades de la meva
infantesa, ell m'explicava una història apassionant, la de l'”Anís
Infernal” i la fi del seu propietari.
“Anís Infernal: el peor del mundo”
era l'eslògan amb que la marca es promocionava. Era una espècie de
marketing xocant, que li va proporcionar una gran anomenada, no sols
a Espanya si no també a diversos països de llatinoamèrica.
Qui més ha parlat d'aquest cas és
Vidal Vidal, D'Arbeca, en el seu llibre “Salvatge Oest”
d'editorial Planeta. En el darrer capítol del llibre explica Vidal
que en algunes publicacions satíriques de Lleida s'anunciava
l'anisat com a “fabricat ab los vins més dolents del Priorat i
comarca”. L'anís va néixer en un magatzem del barri de la
Bordeta, a Lleida cap a l'any 1888 de la mà de Miquel Serra. La
gosadia d'aquest emprenedor va fer que fins i tot un anunci d'aquest
licor es pengés en forma de pancarta lluminosa de la Torre Eiffel a
París.
Els anuncis es completaven amb imatges
encarregades també a pintors moderns, que donaven al producte una
imatge nova i trencadora. Jo el recordo perquè fins als anys 1970
del segle passat en arribar a Lleida per tren es podia veure un
cartell immens del que havia estat l'anís més conegut de la
contrada.
I ja posats a parlar en clau personal,
aquesta història me la va explicar el meu pare, que va morir quan jo
tenia només 14 anys. Ell amb altres paraules indicava l'efecte
xocant que el marketing d'impacte tenia en els consumidors: l'èxit
de l'infernal era fenomenal, sembla.
Tot plegat es complicava amb la
història de la fi de l'últim propietari de l'empresa de licors.
Sembla, tal com em va referir mon pare, que la societat envasadora de
l'anís havia passat de mans dels seus propietaris històrics a un
creditor que va traslladar la planta a Artesa de Segre. L'home, tal
com em va referir el meu pare hauria estat molt partidari de la
gresca, de forma que en produir-se el cop d'Estat de 1936 i el
desordre consegüent hauria protagonitzat un incident tràgic per a
ell.
El meu pare va ser mobilitzat amb la
lleva del biberó, cap a 1938 i l'incident es va produir molt abans.
Ell em va explicar que un dia anant pel carrer va veure un grup de
persones amb aire força festiu. Al centre del grup es veia una
persona vestida de capellà, que el va cridar. L'home duia un plec
amb bitllets als dits i amb una cerimoniosa aparatositat va fer
agenollar al meu pare i li va donar, a mode de sagrada forma, un
bitllet de cinc pessetes. La imatge va ser inesborrable!
Detenció
Però, el més greu de tot és que a
través d'un oncle que durant un temps de la guerra civil va
treballar per l'ajuntament a casa vam saber que aquell ric empresari
anticlerical va ser detingut gairebé immediatament i que d'acord amb
la situació del moment, un grup armat arribat de fora l'hauria
matat, sense cap judici .
El rumor que al voltant del cas va
arribar al meu pare és que el propietari de l'Infernal hauria anat a
Balaguer a una casa de barrets disfressat de capellà, tal com
refereix Vidal. El que no recull l'escriptor d'Arbeca és que
l'acusació que es va fer córrer per la ciutat per justificar l'execució
va ser que abans l'empresari hauria mort al capellà de qui va
prendre la sotana i el barret de teula. Tot plegat sembla que va ser
una espècie de castic, no sé si diví a aquella dèria de culte
bàquic o dimonial.
En tot cas agrairia si algú té alguna
peça més del puzle d'aquesta història que me'n informés. Una història que segur que en un altre lloc
hauria donat per fer una pel·lícula.
