L'invent del PP d'una nova llengua:
l'aragonès oriental, per desnaturalitzar la presència del català
en aquelles comarques obre el debat sobre l'actitud que en aquest
sentit ha de adoptar Catalunya: intervenir o mirar cap a un altre
costat.
Ser actius no vol dir ser maldestres. I
la gent de la Franja en són uns mestres. Quan va caldre ells ens van
ajudar i ningú se'n va assabentar. Bé, gairebé ningú.
Quan a Catalunya s'estava redibuixant
el mapa de les comarques, la Ribagorça actual es temia quedar en un
cul de sac. Separada dels Pallars per serralades, i evidentment
diferent de la Vall d'Aran, podia quedar en terra de ningú. A més,
era un conjunt de municipis que tot plegat no arribava a mitjan dels
anys 80 als 5.000 habitants. Tots els números per quedar marginada.
Els ribagorçans sabien que n'havien de
muntar una de grossa per què a Barcelona els hi fessin cas. Van
convocar una manifestació a Pont de Suert per reclamar el
reconeixement de la identitat comarcal.
Llavors jo treballava a la premsa de
Lleida i l'anunci va suscitar atenció. Més si es té en compte que
al Pont de Suert una part important de la població era d'origen
immigrat impulsat per les obres hidroelèctriques que havien
sovintejat els anys del franquisme.
Curiosament al iniciar-se la
manifestació, els observadors vam veure-hi una gentada, amb
benevolència es va publicar una assistència de més de 3.000
persones. Més tard burxant una mica els ribagorçans ens van aclarir
un misteri, prop del 50% de la gent l'havien aportada els municipis
de la comarca sota administració aragonesa. Res els hi anava
formalment a ells, però la gent de Bonança, Tolba, Pont de
Montanyana o Benavarri, i molts altres llocs es van mobilitzar sense
fer soroll en favor dels seus companys a l'altra banda de la frontera
administrativa.
Es
va guanyar
Es va
guanyar l'aposta. Ara la Ribagorça existeix com a comarca
administrativa catalana. Des de sempre, sense dir res, els xiquets
dels pobles de la banda aragonesa van a les escoles de Pont de Suert
on es formen en català, sense cap problema. I les col·laboracions
no s'han frenat en cap àmbit. De fet, la majoria dels habitants de
la Franja naixen a Lleida: a l'Hospital Arnau de Vilanova.
Si ara
no ens impliquem en l'aposta genocida que el PP ha posat sobre la
taula, els efectes no s'aturaran amb la gent de la Franja. Com se
sap, o ens salvem tots o ens enfonsem tots, que va dir Fuster.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada