Per què les empreses periodístiques tenen tant interès en què firmem la informació?

Tomeu Ferrer
Firmar o no firmar els articles com a protesta laboral? Un suggeriment que pot causar polèmica entre els periodistes. Permeteu-me que defugi l'aspecte central de la proposta: esbrinar si per als interessos dels professionals la mesura és adient o simplement perjudica la credibilitat dels informadors i els mitjans.

Parlaré del paper que s'ha generat al voltant del binomi informació-opinió. D'entrada diré que és cert que hi ha moments en què els periodistes firmen, firmem, fins i tot els peus de foto. També és cert que les empreses insisteixen tot el que poden a forçar que les informacions vagin firmades. Perquè?

Les direccions periodístiques de les empreses intenten que la major part de les informacions tinguin un periodista que se'n faci responsable. I més si aquests periodistes tenen un nom consolidat. Per quin motiu? Hi ha claus diferents, però una és certament perversa. Les empreses periodístiques han aconseguit canviar la seva estructura clàssica, que era oferir una informació no condicionada i mostrar la línia ideològica de la publicació en l'opinió. Això ha canviat. Els diaris tendeixen ara a filtrar subtilment la ideologia que defensa l'empresa en les informacions, mentre que obre l'àmbit de l'opinió a firmes de tot el ventall democràtic. Un canvi copernicà: l'enfocament ideològic dels grups econòmics que hi ha darrere dels mitjans, les seves intencions subliminars s'han aixoplugat en les pàgines d'informació pretesament pura i les opinions serveixen com hem dit, de coartada per justificar amb un fals pluralisme la seva posició ideològica global.

En el context descrit, crec que les informacions han de tenir firma perquè les empreses tenen interès a treure's les puces de la seva tendència ideològica dominant: “són ells, - els periodistes- no la direcció” els que són de dretes o d'esquerres, podria declarar un director de publicació en cas de ser interrogat al respecte.

Per contra, l'opinió s'utilitza com una forma de despistar a l'usuari i fer-li creuer que el mitjà de comunicació és realment obert. Recordo que l'edició catalana de la Razón es va adornar amb firmes procedents del gabinet de Presidència de la Generalitat en l'última etapa de CiU abans del Tripartit. No obstant, els editorials i l'opinió realment estructural seguia sent la tradicional en el mitjà propietat de Planeta.

No sé si m'he dispersat però abans de la crisi galopant que ens afecta, les firmes eren importants per justificar la línia ideològica dels mitjans i si en una protesta laboral es deixa pelada la informació el resultat és despullar una mica al rei, vull dir a la direcció ideològica del mitjà i, per tant, és un mecanisme més de pressió per intentar solucionar el problema social que genera la protesta laboral.