El cap de setmana passat les xarxes
socials anaven plenes del que podria ser una serp d'estiu. El
president d'ERC, Oriol Junqueras, plantejava una candidatura conjunta
del seu partit amb CiU i ICV amb l'objectiu únic d'assolir la
independència de Catalunya...
Més enllà de les reaccions a la
curta, a mi em va envair una certa tristor. A Catalunya som capaços
de repetir debats eternament. Vull dir que fa temps que volta la idea
aquesta que es pot ajuntar tothom per aconseguir la independència i
que després “ja veurem com ens organitzem”. Dit en altres
paraules que això de la independència és un fenomen neutre
socialment, i no l'és!.
Deixeu-me fer volar coloms per
demostrar la meva tesi. Posem que la coalició ERC, CiU i ICV es fa.
Posem també que es guanyen les eleccions al Parlament de Catalunya.
Imaginem-nos que es decideix convocar un referèndum per la
independència. Posem, a més, que Madrid el deixa fer. Imaginem-nos
ara que es guanya amb majoria suficient per tirar endavant. Més
encara, somiem que Espanya i el seu exèrcit no intervenen i accepten
el resultat de les urnes i ens proclamem un estat independent. Són
cinc processos que haurien de finalitzar-se positivament, però
somiar és de franc..
El dia després de proclamada la
independència, el país hauria de funcionar, però no tindria ni una
llei pròpia. Totes serien heretades de la situació anterior. Vull
dir que tindríem límits de velocitat espanyols, IRPF espanyol, codi
penal espanyol, unes lleis laborals espanyoles, els mateixos peatges
a les autopistes... En resum, el dia a dia estaria marcat per la
inèrcia anterior. Per dir-ho en paraules senzilles, hauríem
d'assumir l'actual política pepera i
després ja veurem com ens organitzem....
Si pensem que cada
cop la independència s'adopta per la majoria de la gent per motius
econòmics, per a millorar la seva vida, seria acceptable que el
resultat de tot l'esforç no suposés un canvi per al ciutadà del
nou estat? Perquè quan es diu que el dia després “ja veurem”
se'ns amaga això: el dia després hi haurà el mateix que vam
deixar,.. tret de guàrdies civils..
Programa de mínims
Plantegem-nos què ha d'acompanyar a la
independència perquè sigui atractiva a la gent del carrer? Ha
d'assegurar l'Estat de Benestar? Les llibertats democràtiques? La
participació? L'economia solidària? L'atenció als més
desfavorits? Una fiscalitat progressiva? Tot això ha d'incloure's en
un programa mínim a pactar entre els que estiguin per la tasca de
crear un estat nou. Això vol dir un acord en què cadascú dels que
hi participin es deixin pèls a la gatera...
Es pot seguir somiant i pensar que tot
plegat sense el dèficit fiscal, l'espoli o el robatori, ja es podrà
assumir sense que els rics nostrats hagin de posar-hi virolla. Però
m'hi jugo un pèsol que si això no es posa en un paper el dia després de
deixar de dependre d'Espanya algú reclamarà que els diners que ara
van a Madrid no retornin en forma de més i millor Estat de Benestar
si no de reducció d'impostos als més rics. Me'l jugo.
Finalment, si resulta que les tres forces polítiques esmentades estan d'acord en els esmentats principis bàsics, perquè no fer-ho des d'ara i no esperar a una futura llibertat nacional?
1 comentari:
Esborra-ho tot, els de CDC han fet el de sempre, cagar-se a sobre!
Publica un comentari a l'entrada