Ja fa unes setmanes tot eren càbales
sobre la possibilitat que la Generalitat de Catalunya fos
intervinguda pel govern espanyol. Deixant de banda el fet que
Catalunya, i la resta dels Països Catalans també, estan sota la
bota espanyola des de 1714 i buscant una actuació semblant a la que
es podria donar he trobat un antecedent gairebé amagat del que
alguns somien i altres temen. Em refereixo a la supressió de la
Generalitat després del 6 d'octubre de 1934.
Recordar que l'aixecament català va
estar precedit per duríssimes tensions amb el govern espanyol de
dreta, de la CEDA, que des de 1932 intentava capgirar les primeres
actuacions de la República. Aquí el punt culminant va ser la
promulgació de la Llei de Contractes de Conreu, que va recórrer la
Lliga al Tribunal Constitucional trencant tota lleialtat política a
Catalunya.
La història es coneguda: hi va haver
un aixecament liderat per Companys, que no va tenir èxit i
que va se ofegat a trets de canó per l'exèrcit espanyol. De
resultes d'això, no sols es va detenir tot el govern de Catalunya,
si no que es va dissoldre la institució autonòmica catalana.
Va ser una intervenció en tota regla:
Entre octubre de 1934 i febrer de 1936, l'Estatut va ser suspès pel
govern de Madrid i la presidència de la Generalitat fou ocupada per
persones designades pel govern central amb el títol de governadors
generals de Catalunya: Francisco Jiménez Arenas, Manuel
Portela Valladares, el republicà radical Joan
Pich i Pon, Eduardo Alonso Alonso, el cedista valencià
Ignasi
Villalonga, i el lliguista Fèlix
Escales.
Amb el triomf del Front
Popular a les eleccions de 16
de febrer de 1936
es va aixecar la suspensió de l'Estatut i Companys va tornar
a ser president de la Generalitat.
Mireu de trobar restes d'actuacions de
govern de la institució que va intentar suplantar la Generalitat de
Catalunya. Simplement van governar com el que era, una mena
d'agrupació de govern civils. Per part de la societat civil catalana
el rebuig al nou invent centralista va ser total. A més, la dreta
regionalista, que havia col·laborat en la supressió de la
Generalitat, en les primeres eleccions generals que es van donar, va
ser escombrada i Companys va tornar al Palau de la Generalitat
en olor de multituds.
Però, m'equivoco, sí que es recorda
alguna cosa dels sis no-presidents de la no-Generalitat. Concretament
que durant la seva gestió es va donar l'escàndol econòmic més
sonat d'abans de la guerra, el cas de l'estraperlo,
que va enfonsar els lerruxistes.
No sé si la història es pot repetir
exactament, però si a Madrid els peperos somien
amb carregar-se la Generalitat, el tret els pot sortir per la culata.
Piquiponades
I ja
per finalitzar, de tots els mandataris nomenats a dit des de Madrid,
Pich i Pon
és l'únic que es recorda a Catalunya, perquè durant el seu curt
mandat es va destacar per mostrar una verbositat que posava de relleu
la seva poca cultura, la gent es va dir Pic i ponades, i algunes es
recorden encara:
«
El peor tirano de la historia fue el Tirano
de Bergerac
»
«
(Mentre tenia una espasa a la mà) Me siento com
un radiador
romano !
»
«
(Parlant de caviar) ... huevos de centurión !
»
«
(La proclamació de la República
fou una jornada) .... sin infusión de sangre !
»
«
(Parlant d'un amic afeccionat
als segells) ....es sifilítico
»
«
Un dia li van pregar que
fos discret i ell va assegurar:
...Seré una tómbola
»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada