Les ferides obertes del govern del PP a
Badalona segur que fan pensar en l'alternativa. Més enllà de
l'efecte que pot tenir que governi una nova majoria cal pensar en el
dia després. Obviaré aquí que el pas pel canvi depengui a hores
d'ara de que CiU perdi la por a governar amb PSC i ICV-EUA, una por
que és més gran que el desgast que li suposa deixar que el PP en
versió Albiol senyoregi per la tercera ciutat catalana.
Foto: Nació Digital
Badalona té alguns mals compartits,
crisi econòmica, desindustrialització, pobresa, que comparteix amb
ciutats semblants. Contra això les receptes han de ser generals,
però també té problemes propis, diferencials. Un d'ells és la
forma de transmetre les polítiques que es facin des de l'Ajuntament
als barris de la ciutat.
La recepta que s'ha aplicat les
darreres legislatures ha estat la del clientelisme. Atès que no hi
ha cap organització política prou implantada en tots els barris com
per a ser suport efectiu de les polítiques de l'Ajuntament, es va
optar per omplir els buits fent acords amb persones i grups que tenen
influència en aquells àmbits de més difícil penetració, ja podeu
imaginar-vos els noms d'alguns barris i col·lectius als que em
refereixo.
Al clientelisme fruit de nomenar
càrrecs de confiança a determinats líders o pseudo líders veïnals
que asseguraven al govern de torn la penetració en àmbits fins al
moment impermeables es va sumar al desig de les majories municipals
de controlar l'aparell funcionarial. Així, per sobre o al costat
dels càrrecs de carrera es van situar persones fidels als partits
amb la missió d'evitar que es posessin pals a les rodes de les
iniciatives polítiques. Aquestes persones fornien als partits
polítics d'una mà d'obra gratuïta que els assegurava una presència
ciutadana rellevant.
Hem vist que el clientelisme dels càrrecs de confiança no ha minvat amb el PP, que ha mantingut
aquesta tradició, de vegades heretant persones que havien fet la
mateixa tasca amb els socialistes. Fins i tot quan alguna de les
persones ha estat enganxada en irregularitats l'actitud del govern
d'Albiol ha estat primer cessar-la i després assegurar-li un salari
públic, segurament ja que altrament s'arriscava a perdre la
influència en un barri determinat o entre una comunitat específica.
Tot plegat ha fet que Badalona sigui
segurament la ciutat catalana amb més càrrecs de confiança en
relació amb el número d'habitants. Entenc que tot i ser
significatiu per injust, les xifres que suposen els salaris
d'aquestes més de 50 persones no són decisives per a l'economia
local, però mostren un alt nivell de debilitat de la política
entesa com a servei al ciutadà i donen mal exemple en època de
grans penúries. Tot això donant per entès que aquestes estructures
de fidelitat no siguin un niu de corrupteles i tripijocs.
Ara és quan els partits de l'oposició
haurien d'estar pensant en el govern del demà. I en aquest sentit
haurien de dibuixar uns mecanismes de participació ciutadana més
vius i àgils i, també substituir els vells clientelismes per
pràctiques alternatives. Una solució que apunto és precisament el
retorn de la política a l'acció als barris. Que els partits
estenguin directament la seva acció a tota la ciutat sense
intermediaris interessats. Només una dada que recordo de memòria, a
un país com Àustria,per cada dos votants al partit socialdemòcrata
hi havia un militant. Suposo que allà no havien de contractar segons
qui per assegurar-se la presencia en els barris de Viena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada