La crisi ens ha dut, a
periodistes i empreses, a ser més dèbils i dependents dels
anunciants. Això ha fet que el tremp de les informacions es rebaixi,
cosa que ens du cap a un periodisme merament descriptiu.
En altres moments en què
l'economia de les empreses periodístiques no depenia tant d'un nucli
petit d'anunciants, els responsables del mitjà podien equilibrar el
risc de perdre diners a la curta amb els beneficis que aportaria la
informació. Ara això ara sembla impossible.
Informacions
con les
participacions
preferents, que
afecten a
Catalunya a
un dels
quatre
anunciants
més
importants;
la
política
laboral
del
Corte
Inglés
o,
en
els
seus
inicis
l'affaire
Urdangarin
són
exemples
de
temes
difícils
que
es
toquen
amb
pinces.
L'alternativa,
vist
des
del
meu
mirador
d'usuari
de
premsa,
és
la
informació
descriptiva.
S'ens
explica
què
ha
passat
però
no
s'abunda
en
el
perquè.
No
s'investiga
(que
és
car
i
pot
fer
perdre
anunciants)
i
es
tendeix
a
cobrir
l'expedient.
Tot
plegat
suposa
una
informació
de
menys
qualitat
respecte
a
la
que
es
feia
en
altres
moments.
Irremeiablement
si
la
qualitat
baixa,
la
possibilitat,
per
exemple,
de
diferenciar
un
mitjà
en
paper
de
l'immediatisme
d'Internet,
es
dilueix.
Precisament
qui trenqui el cercle viciós pot encetar un nou temps per a la
premsa. Per això, igual que per fabricar cargols, cal inversió en
periodistes, bons periodistes i, per a les empreses, tenir fe en allò
que ofereixen: informació! Mentre aquest aspecte no es tingui clar,
el màxim al que arribarem serà a aquesta mena de periodisme
descriptiu que ens deixa amb una sensació creixent d'insatisfacció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada