Un gran centre cultural ja duu el nom de Teresa Pàmies... a Barcelona

Reconec que em fa mandra. No voldria fer del meu bloc una reivindicació permanent del mal tracte que realitza el consistori de Balaguer amb la Teresa Pàmies. El cert és que des de la distància observo com l'ajuntament es contradiu una i una altra vegada amb un objectiu clar: no fer res per honorar aquesta balaguerina premi d'honor de les lletres catalanes, però al mateix temps no té valor per reconèixer-ho.

El motiu de l'esmentada resistència, em sembla endevinar-lo, però sempre si es donés una explicació entenedora s'evitarien les especulacions. Repeteixo, em sembla que el motiu no és altre que una espècie de revenja pel que va significar abans i durant la guerra civil la Teresa Pàmies. Un perjudici anticomunista, vaja. En aquest sentit, em podria estendre en el que va significar l'amnistia de l'any 1977, però no ho faré. Només cal pensar que persones que van denunciar injustament després de la guerra els seus veïns a Balaguer no han estat molestades ni ningú els hi ha passat comptes. I de noms en sabem uns quants d'aquests. Cal recordar que una denuncia significava molt sovint detenció, maltracte al cuartelillo i presó o coses pitjors. Torno a dir, a aquests franquistes els vam amnistiar.

Acabo ràpid. Fa uns mesos es va dir que, en vida, la Teresa Pàmies no va voler que a Balaguer se li atorguessin honors. Això ho va escriure un dirigent polític de l'anterior ajuntament. No sé el motiu que va tenir per evitar-ho. El cert és que en altres llocs, com Barcelona, sí que se li ha retut l'homenatge com es mereixia. El nou centre cívic de l'Eixample es diu Centre Cultural Teresa Pàmies, és, per si el voleu visitar, al carrer Urgell. La decisió va donar quan la Pàmies estava malalta, durant el darrer mandat socialista a Barcelona. El cert és que el nou alcalde, Xavier Trías, ha mantingut el nom sense cap problema. I em sembla que Trías i el Josep Maria Roigé, són del mateix partit, però em sembla que el primer té un tarannà més obert i intel·ligent que el segon.

Em temo que en seguirem parlant.