Fa set mesos va morir la balaguerina
Teresa Pàmies. En aquell moment vaig demanar que l'ajuntament li retés un homenatge. Ho vaig fer perquè crec que la Teresa s'ho
mereixia. Durant la seva vida va deixar escrita una part de la
història de la ciutat que altrament s'hauria perdut. Novel·les com
Testament a Praga, o Quan érem capitans, van
lluitar amb èxit contra l'oblit.
Quan ho vaig demanar era conscient que
una part, molt petita, dels meus convilatans veurien malament un acte
com el que plantejava. Però, també vaig pensar que 70 anys després
de la guerra civil s'havien esborrat els odis que es van desfermar
durant aquell enfrontament.
Vaig reclamar un acte de justícia cap
a la Pàmies, almenys que se li dediqués un carrer. Balaguer té
actualment un carrer Frederica Montseny, líder de la CNT, i també
un carrer Montserrat Roig, que va ser membre del PSUC. En cap
d'aquests casos aquestes dones havien tingut una relació semblant a
la de la Pàmies amb la nostra ciutat.
L'ajuntament que presideix Josep MariaRoigé, de CiU, no va moure oficialment un dit per honorar la Teresa Pàmies, i tampoc es va atrevir a justificar el perquè no es feia un
reconeixement a la il·lustre escriptora, reconeguda més enllà de
la seva definició política. Només, per sotamà, va insinuar que a
l'octubre es faria l'acte reclamat. Assabentat d'aquesta suposada
intenció vaig aturar cap nova comunicació i fer-hi confiança. Però
res.
Stalin, el dictador soviètic, un cop
assassinat el seu competidor Trotstki, va decidir que a més l'havia
de fer desaparèixer de la memòria del seu poble i va manar que es
manipulessin i l'esborressin de les fotografies on el revolucionari
sortia al costat dels altres capdavanters de la revolta contra els
tsars. Trobo que aquella ridícula actitud es semblant a l'adoptada
pel paer en cap balaguerí.
De Picasso a Saramago
Suposo que Roigé, que demostra tenir
una mentalitat més pròpia de la guerra freda que d'un partit
demòcrata com CDC, és conscient que ell passarà i que segons el
que faci només ocuparà una línia en el llibre oficial de la
ciutat. Altrament, la Teresa Pàmies, serà sempre una fita en la
història balaguerina, una ciutat que ella es va estimar per sobre de
diferències polítiques. Però, coneixia el pa que s'hi dóna i va
preveure que la mesquinesa encara hi té niu a l'edifici més gran de
la Plaça del Mercadal. Per això va deixar dit que no volia honors.
No serà sobrer recordar a l'alcalde de
la meva ciutat alguns noms que la història recorda per haver
ostentat la ideologia comunista: Pablo Picasso, Pablo Neruda, John
Steimbeck, Jean Paul Sartre o José Saramago. Potser que en
coherència amb el seu anticomunisme l'alcalde balaguerí eviti
dedicar-los un carrer.
I pel que fa a la tardança a
reaccionar, espero que Roigé també que apliqui la mateixa
parsimònia quan, algun personatge de missa diària i ideologia
conservadora fineixi: o tots moros o tots cristians.
2 comentaris:
Aquest passat cap de setmana, un funcionari de l'ajuntament de Balaguer em va explicar el següent:
unes setmanes enrere havien decidit que l'homenatge a Teresa Pàmies tindria lloc el dissabte 24 de novembre. Poc després d'haver pres la decisió, es van convocar eleccions al Parlament de Catalunya per al dia 25. Com que prou feina tindran amb la campanya electoral, van optar per anul·lar l'homenatge i deixar-lo per a més endavant. Es farà en una data indeterminada, abans no acabi l'any (això em van assegurar...)
Gràcies per la comunicació. Caldria ser-hi a sobre per evitar que la mala memòria s'eternitzi. I caldria també que les fonts no fossin "un funcionari de l'Ajuntament", si no algún responsable polític de l'equip de govern. De totes maneres, moltes gracies per la teva atenció
Publica un comentari a l'entrada