Balaguer sense pla d'urbanisme, a qui beneficia aquest nyap?

Això de l'estètica és personal, ho reconec. Però, des de sempre he pensat que entre tots, més els que més responsabilitat tenen o han tingut, hem malaguanyat Balaguer. Hem refereixo a l'urbanisme. Sé a més que em poso en un fangar, perquè no sóc tècnic, però alhora em sembla que no cal ser arquitecte ni urbanista per tenir clar que s'ha malmès la imatge de la ciutat on vaig nàixer.

El Segre travessa Balaguer. Algú va deixar escrit que una població que té aquesta sort no té dret a ser lletja. Durant dècades la gent va viure a la ciutat històrica, envoltada de muralles. A l'altra banda del riu es veien els horts suposo que frondosos. En acabar l'enfrontament civil es va decidir urbanitzar l'explanada del que en diem Balaguer nou. Sense cap possibilitat d'oposició es van crear els dos barris de les cases barates. Algú m'ha explicat que la gent que tenia diners per fer-ho no es fiava de comprar les cases noves perquè s'havien fet després d'expropiacions. Contra el que es podia esperar aquella urbanització es va fer amb criteris del que ara en diríem sostenibilitat. Recordo haver trobat per Internet un treball d'un equip d'arquitectes que parlava de les cases barates de Balaguer com un exemple d'urbanisme popular fet des d'una òptica del falangisme obrerista.

El Balaguer nou va anar creixent lentament durant el franquisme. Cap a finals dels 70 es va construir el denominat gratacels a la llavors Avenida del Generalisimo, ara Passeig de l'Estació. Era l'edifici més alt de la ciutat i tenia, per primer cop ascensor. Els nens ens hi colàvem per experimentar la sensació de pujar i baixar a gran velocitat. Aquell va ser el tret de sortida d'una carrera boja que no s'ha aturat. Els edificis s'han fet tant alts com la norma permetia.

Semblava que la democràcia faria possible esmenar algunes de les passades comeses mentre no hi havia llibertat. Però això no ha succeït, a Balaguer, en més de 40 anys de democràcia cap consistori, de dretes o d'esquerres, s'ha atrevit a redactar un pla general d'urbanisme. La ciutat funciona amb una normativa de rang inferior, per tant més laxa: les normes subsidiàries.

El Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal (POUM), que Balaguer no ha elaborat, fixa quins són els objectius en quant a habitants, ens quins llocs s'hi ha de situar la indústria, en quins altres es preveu la localització de zones residencials, quins apartats es destinen a serveis, etc. Tot això no s'ha fet i el resultat és el campi-qui-pugui, amb beneficiats i perjudicats. Els primers han pogut construir només amb el límit d'altura: dos cops l'amplada del carrer que tenen al davant i en les cantonades aquella via més ampla. Els perjudicats són molts ciutadans que han vist com el seu domicili es degradava perquè al seu davant es feia un bloc de pisos que els hi tapava el llum o malmetia una zona, però indirectament ho han estat tots de damnificats perquè una ciutat desendreçada i caòtica no atrau inversions i només serveix com a dormitori i cap aquí sembla que anem.

Ja ho he dit, dretes i esquerres no s'han atrevit a dibuixar la ciutat del demà. A posar ordre en el desgavell i aquesta falta d'acció ha col·lapsat Balaguer. Poblacions com Vallfogona o Alòs de Balaguer tenen fets els seus plans, però la capital de la Noguera no. Posar fil a l'agulla seria un avanç revolucionari en la història de la localitat que va tenir el palau bessó de l'Alhambra de Granada.

Fer un POUM requereix un gran valor polític. Posar d'acord interessos de vegades contradictoris i remoure el vesper adormit és arriscat però el premi s'ho mereix. Qui ho faci pot passar a la història, qui no ho faci contribuirà a la degradació de Balaguer.

Acabo amb una pregunta retòrica: a qui beneficia que no hi hagi pla d'urbanisme a Balaguer?