Twitter és un fenomen que ens permet
el seguiment a l'instant del que fan o pensen les altres persones.
Fins i tot el Partido Popular ha hagut d'usar aquest mitjà. I al cap
del temps la cosa permet fer alguna anàlisi.
El primer que m'ha cridat la
intenció és el baix perfil ideològic de les piulades de
@AlcaldeAlbiol i dels seus seguidors. En una situació com la
badalonina hauria esperat més contingut polític. En alguns missatges sí que hi és,
però jo diria que només tangencial i gairebé sempre per buscar brega amb
els seus principals contrincants: els socialistes. El fons d'aquesta
mena d'intervencions acostuma a ser : “i tu més”. A ICV-EUA
l'esmenta molt menys i a la resta de forces polítiques gairebé les
ignora. Sobre CiU el PP badaloní manté també perfil baix i molt
curós alhora d'esmentar la federació nacionalista catalana
conservadora.
Un exemple de la dialèctica del líder
del PP a Badalona a Twitter són aquestes piulades de fa molt poc:
“Intenso domingo. Primero #bdnrunning
y la Passada de Sant Antoni. Por la tarde al carnaval del Casal de
Lloreda” . Un segon exemple: “Esta tarde con un grupo de
guapísimas marineras de #badalona.
Eso sí que es un lujo !! pic.twitter.com/Hk6al4pp;
Hoy con un grupo de simpáticos vecinos de #badalona
!!! pic.twitter.com/8MKk4Cl1”.
En aquestes coses fixa la seva atenció l'alcalde conservador de
Badalona quan s'ha de comunicar amb la ciutadania. Hi diu altres
coses però són més difícils d'entendre perquè acostumen a ser
respostes públiques a consultes privades que algun ciutadà li fa.
Perquè el PP usa aquest mecanisme de
comunicació tan blanc Si
sem permet l'adjectiu?. Jo tinc al respecte algunes opinions. Una és
la recerca voluntària de la despolitització. És a dir, intentar
que la ciutadania no vegi al dirigent del PP ni al partit conservador
espanyolista, com el que és: un dirigent d'un partit polític que té
la seva ideologia i que en algunes ocasions la duu a la pràctica.
Salvant les distàncies seria allò que s'explica que va dir el
dictador Franco a un general: “haga como yo, no se meta
en política”, conten que va
exclamar. És a dir, que el PP no fa política, si no que posa en
pràctica el servei al ciutadà, sense distincions. Això pretén
situar al partit i a Albiol a ulls dels ciutadans que no filin prim,
per sobre del bé i del mal.
No parlar del que passa
Una
segona idea seria que amb el bla – bla – bla, Albiol i els seus
seguidors eviten parlar d'allò que hi ha de conflictiu a la societat
badalonina. No es parla del #casjurado ni de les actuacions de la
Unitat Omega de la Guàrdia Urbana, ni de la #cocinadelajulia ni
s'explica perquè l'equip de govern que Albiol presideix té un
rècord d'imputacions judicials. D'alguna manera s'intenta fer creure
que del que no es parla no existeix.
Tot
això m'ho preguntava fins que hi vaig trobar una explicació més
senzilla: el Partit Popular i Albiol no parlen del que fan perquè no
ho poden reivindicar davant dels seus conciutadans. Us imagineu una
piulada que digués:
“Partido Popular, votando a favor de que la banca pueda
desahuciar más fácilmente”.
O “PP, toros si, dación en pago no: lo que interesa a
los ciudadanos”. O , “Partido
Popular, el que ha facilitado los despidos con la última reforma
laboral, potenciando el empleo”
o “Aprobamos la amnistía fiscal, para que los evasores
paguen menos”. -Nota, abuso
dels gerundis com ho fan ells mateixos. Més
enllà de la caricatura fer el que descric seria defensar la seva executòria real.
Però simplement no veig que els conservadors espanyolistes (és una
descripció, no una crítica) puguin reivindicar la seva acció real
davant molts dels seus votants de Badalona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada