Aquests dies s'estrena la pel·lícula,
feta gràcies a les aportacions solidaries, que recorda la temporada
d'esglai que es va viure l'any 1992 quan el llavors jutge estrella,
Baltasar Garzón va protagonitzar una durissima repressió dirigida a
independentistes catalans. Han passat vint anys des de llavors i el
magistrat ha caigut del pedestal, potser empès pels que llavors
l'aplaudien. Alguns dels gairebé 50 independentistes represaliats
rebran un homenatge, que segurament no haurien mai volgut i tot
plegat ens remet a un concepte ben viu: la història!
Perquè a Catalunya Garzón serà
sempre recordat per fer, com a mínim, els ulls grossos davant les
denuncies de tortures que es van fer en l'operació que ell va
liderar. No sols aquí, el Tribunal d'Estrasburg va condemnar l'Estat
espanyol per no investigar aquelles queixes, que en alguns casos
tenien la forma de fotografies de detinguts plens de blaus després
dels hàbils interrogatoris a que van ser sotmesos.
Hi haurà qui es queixarà que el jutge
sigui recordat per aquesta actuació en lloc de les que va realitzar
en altres àmbits, com intentar obrir un procés al franquisme. Però
la història es tossuda i et recorda amb llums i ombres.
Recordar les retallades
Igualment la història recordarà el
que l'actual govern de la Generalitat està fent en matèries
socials. Les retallades, les detencions contra els que legítimament
protesten, les abraçades vergonyants amb els que han actuat sempre
en contra dels interessos dels desafavorits quedaran com a contrapunt
als resultats no se sap si brillants de la gestió de CiU. Per això
crec que estaria bé que algú faci de notari. Que cada retallada de
la sanitat o l'educació quedi documentada. Que cada centre
sociosanitari que s'hagi de tancar per donar diners als bancs tingui
nom i cognom. Que cada responsable d'un dany al teixit del país
quedi retratat. Així ningú podrà negar al cap d'uns anys el que es
va fer i qui ho va perpetrar.
Altrament, dues dècades més endavant,
quan s'hagin cicatritzat les ferides de les retallades, algú, igual
com passa amb Franco, intentarà negar els fets. Dir que la reforma
laboral no era tal com està escrita, que no hi van votar a favor,
que fins i tot no van empitjorar el que havia redactat el PP i es
vantaran a més d'haver salvat el país. Tinguem memòria, perquè
qui la perd, perd la identitat.
1 comentari:
Em sembla molt fort que comparis les retallades amb el que va fer Garzón
Arkotxa
Publica un comentari a l'entrada