Segueixo la política local al twitter
a partir del hastag #Badalona. Després dels últims esdeveniments
m'he plantejat, per aclarir-me, esbrinar on som? La meva idea és que
l'article serveixi per obrir un debat.
Des del meu punt de vista les eleccions
municipals que van dur al PP a ser la minoria majoritària es van
centrar en una proposta del partit conservador basada en mà dura amb
els de “fora” i ofertes
demagògiques
, com la de regalar a càrrec de l'ajuntament els llibres a tots
els alumnes de la ciutat. Tot plegat insistint en arrogar-se el
protagonisme en el canvi d'hegemonia exercida durant molts anys pel
PSC a la ciutat.
En la vessant implícita, el PP
intentava, a més, assentar-se al poder local a partir d'una aliança
no escrita amb els sectors poderosos de Badalona, empresariat i
altres poders fàctics, uns cops amb representació política directa
i altres no.
Si s'analitzen els resultats és clar
que el PP va guanyar en la majoria dels barris, i també és clar que
el PSC es va situar al darrere, però no a molta distància. També
és evident que el conjunt de forces polítiques de tradició
democràtica i antifranquista superen de llarg la votació
aconseguida pels conservadors pro-espanyols.
Les polítiques dutes a terme pel PP
han estat a Badalona un fracàs clar. Tot i que cal veure si el
desgast es prou profund com per fer-los fora del poder.
Veja'm: la presumpta acció de mà dura
contra la delinqüència topa amb els límits de la llei,
Albiol s'ha convertit en client assidu dels jutjats . L'equip que va
acompanyar l'alcalde al govern local és d'altra banda més un reflex
d'aliances internes dins del partit que una imatge del que seria la
composició real de la dreta a Badalona. Això explica els
nomenaments de persones de confiança, de trajectòria dubtosa, casos
Sant Roc i el conductor begut.., o l'ajuntament paral·lel creat per
Jurado, amb irregularitats incloses.
A Albiol li han fallat altres dos
elements claus. El primer convertir l'aliança passiva amb CiU en un
pacte sòlid: Falcó ha jugat a la puta i la Ramoneta,
deixant que l'alcalde del PP mantingui la cadira, frenant les seves
actuacions més agressives i deixant que es cremi amb l'incompliment
de les seves promeses més vistoses. Mentrestant Ferran Falcó,
eludeix la responsabilitat en la retallada prevista per al pressupost
de l'any vinent.
La dreta el menysprea
El segon punt en què no se n'ha sortit
Albiol és en aconseguir el reconeixement de la dreta real de
la ciutat. Els poderosos que sempre han remenat les cireres a
Badalona han vist Albiol com un nouvingut tot i que que els hi
ha estat útil. La idea que ha reforçat aquesta sensació és que
l'equip de l'alcalde del PP dóna la imatge de centrar-se a
acontentar algunes reivindicacions de barris amb problemes que ajudar
als sectors de copalta i “puro” havà . I finalment, el PP
espanyol ja deixat també Albiol amb el cul a l'aire i no
aporta ni un euro extra a , i obras
son amores....
Resumint: el PP resta enquistat en els
seus feudes territorials als que PSC i en menor mesura ICV-EU,
retornen. No aconsegueix ser vist com a útil per la dreta “de
veritat”, potser per histriònic o qui sap si retreuen a Albiol
els seus orígens sense pedigrí. La Badalona de tota la vida
segueix sent impermeable als
cants del PP. Finalment,
la preferència popular per mesures policials com a mitjà
d'actuació, unida a la retallada a la cultura popular han creat un
front contrari molt actiu: el dels joves i de les entitats de
dinamitzadores dels barris. Una situació aquesta de confluència en
la que no havien aconseguit mai tanta unitat d'acció com ara.
Les iniciatives
adoptades per Albiol i Jurado, que actua també com
alcalde a l'ombra són merament defensives. A la darrera és la
plataforma organitzada des del partit per defensar l'alcalde li
segueix una espècie d'agència de noticies dedicada a lloar la
gestió, gestió popular a Badalona? En tot cas les dues operacions
semblen voler reforçar només el búnquer del poder, que es veu cada
cop més assetjat. La posició d'Albiol es debilita, però ja se sap
que els animals ferits són els més perillosos.
