dilluns, d’abril 08, 2013

La protesta contra Felip de Borbó a Balaguer

Fa un parell de dies l'Ajuntament de Montblanc comunicava la seva decisió de tirar enrere el nomenament de Felip de Borbó com a Duc de Montblanc. Acte seguit s'originava un moviment a les xarxes demanant que a Balaguer l'ajuntament prengui una iniciativa semblant. Per a mi és una vella història, que tot seguit us conto.

A finals de la dècada dels 80 del segle passat des de Madrid es va iniciar un moviment per tal de guanyar la confiança dels catalans. Es va personalitzar en la figura del Príncep d'Espanya. Per donar cos a aquesta “operació seducció” des de la Casa Real es va organitzar una gira en què Felip prendria possessió dels seus títols nobiliaris vinculats amb Catalunya: Príncep de Girona, Senyor de Balaguer i Duc de Montblanc entre altres.

Els fils es van començar a moure. El fill del rei espanyol es desplaçaria a Barcelona, Girona i Balaguer a prendre possessió dels seus títols. Suposo que l'alcalde d'aquell moment, el convergent Josep Borràs deuria rebre la trucada corresponent.

Per motius professionals vaig estar a principis dels anys 90 a Astúries. Em va tocar fer una sèrie de reportatges sobre la crisi minera per al diari AVUI. Em va cridar l'atenció la importància que allà donaven al Príncep espanyol, de fet des de CCOO es confiava en el lobby creat a redós del Principat d'Astúries a Madrid per a què influís en el govern de torn per evitar que es tanqués definitivament Hunosa. Ras i curt, els asturians pensaven que el príncep espanyol era una mena d'advocat favorable als seus interessos. Això potser ho pensaven també els catalans que es van plegar a la operació de relacions públiques de la corona espanyola, no ho sé.

Irreductibles

Però, com al conte d'Astèrix, a Catalunya hi havia, ja llavors, irreductibles. A Girona amb més nombre, però fins i tot a Balaguer algunes minories es van mobilitzar. Volien mostrar l'oposició a la maniobra espanyolista. La Crida, entitat a la que no s'ha fet justícia perquè és a la base del rebrot de l'independentisme actual, va decidir a Balaguer fer alguna cosa. Com era normal en aquell temps es va contactar amb les persones que s'hi poguessin afegir, i n'hi havia de no estrictament independentistes. Es va decidir fer un acte simbòlic aprofitant el dia en que el fill del rei espanyol visitava la ciutat. Finalment i preveient que hi hauria una pràctica ocupació del centre de la ciutat es va acordar que només es despenjaria una pancarta demanant autodeterminació a la plaça del Mercadal. La preocupació dels organitzadors era evitar que l'escorta del fill del monarca actués violentament contra la protesta política. Per això l'operació era penjar la pancarta durant l'acte oficial des del balcó d'un domicili proper a l'Ajuntament. El pis era, per donar més detalls, d'un simpatitzant d'Iniciativa. Es va desestimar acompanyar l'acció amb petards per la por que la resposta fos violenta.

La posició del consistori balaguerí en aquell moment fou no sols submisa si no entusiasta. El cap de CDC fervent admirador de Jaume d'Urgell, s'abraonà a fer els honors a l'hereu dels qui es van carregar al Comte i van substituir el seu títol pel de Senyor de Balaguer.

La nit anterior a la visita la gent de la Crida va decidir sortir a fer pintades. Ho van fer de forma nova, anant en colla, sense amagar-se, una vintena de persones. “Els balaguerins no tenim Senyor” deien algunes de les pintades. No hi va haver cap incident.

El dia anterior a Girona hi va haver manifestació en contra del príncep i l'endemà a Balaguer sorpresivament per a la gent de la Crida, també. La gent d'ERC, en ple procés de canvi, es va convocar al Mercadal. Els càrrecs públics dels republicans i més d'un centenar de militants de les comarques de Ponent es van concentrar a la plaça per xiular al fill del monarca. Recordo l'escriptor Vidal Vidal amb els seus gairebé dos metres d'alçada ensenyant el seu carnet d'identitat com a forma de protesta. En aquella situació es va poder despenjar la pancarta sense que hi hagués cap incident. Els que volien deixar clara la oposició ho van fer, malgrat la ocupació de la ciutat, i els polítics oficials van retre pleitesia al borbó, sense que a hores d'ara ningú conegui cap gest del Felip favorable a Balaguer.

6 comentaris:

Unknown ha dit...

Puta mare Tomeu, hi hi pensat molt i molt aquest dies en aquest fastigós silenci que hi ha hagut per Balaguer.Compartiré la teva publicació.Salut, Xavier.

Baldo Lostau ha dit...

T'agraeixo molt el comentari. l'Andreu sempre em diu que allò que no s'escriu es pot oblidar :-)

mingo ha dit...

ho recordo molt be amic i company tomeu i el be que ens ho vam passa amb aquesta acció.

Baldo Lostau ha dit...

Mingo: els que lluiten sempre són els imprescindibles! El Che

Anònim ha dit...

borràs o aguilà?

Baldo Lostau ha dit...

L'alcalde era Miquel Aguilà, perquè els fets van passar cap al 22 d'abril del 1990 i Borràs va arribar a l'alcaldia un any més tard. No obstant, formalment qui va convidar al borbó va ser Jordi Pujol i des de CDC de Balaguer es va participar en la operació amb gran entusiasme. Si no busqueu alguna referència crítica a la premsa d'aquell temps. Hi haurà premi si la trobeu.