Afirmar que Balaguer va tenir platja és
com embarcar-se en en disputes difícils d'escatir, com l'origen de
la fama naval de Cervera. Però m'arriscaré a ser criticat: Balaguer
va tenir platja, i en això m'hi mantindré perquè jo en vaig ser
usuari.
Els més joves d'entre els possibles
lectors de La Reguereta potser trobaran l'afirmació agosarada, però
la platja balaguerina existia i ocupava la part noble del nostre
litoral del Segre. Entre aproximadament cal saboner i
el pont de baix, que
els entusiastes franquistes locals van intentar popularitzar amb el
nom de Pont de la Victòria, la d'ells, es va desenvolupar entre
mitjan dels 60 del segle anterior i potser inicis dels 70 una intensa
activitat de lleure estival.
Potser
seria perquè se sortia d'una repressió dura en els costums
personals fins i tot en l'època franquista o potser perquè era del
gènere absurd desaprofitar les aigües del Segre que passaven manses
a l'estiu per davant dels morros dels balaguerins, que a algunes
famílies se'ls hi va passar pel cap plantar la tovallola davant de
la impremta de Cal Romeu, bé a l'altra banda del riu. Més tard s'hi
van afegir altres famílies, i hi van afegir estris com els parasols.
De manera que en poques setmanes la canícula balaguerina va omplir
de banyistes la riba esquerra del Segre.
La
gent va descobrir que es podia nedar sense perill i que si s'evitaven
alguns indrets on segons la brama hi ha remolins, la seguretat era
gairebé total. El riu havia estat canalitzat anys enrere i ho
tornaria a estar, de forma que la riba era segura i relativament
neta.
Com
era d'esperar, a la platja de Balaguer hi van proliferar les
carmanyoles. Ja no calia anar a la bultra del Silano
a prendre la fresca quan la calda cremava l'aire. L'única diferència
és que al davant de la banqueta no s'hi podia parar la xarxa per a
pescar algunes carpes per arrodonir la jornada.
La
zona de lleure balaguerina va funcionar diversos anys. La gent no
tenia transport a mà i Salou era relativament molt més lluny
llavors que ara. A més, no hi ha havia disponibilitat econòmica per
traslladar-se cap al mar de veritat.
Igual com va
nàixer, la platja balaguerina va desaparèixer. Sense avís previ
l'ajuntament va prohibir els banys al Segre i qualsevol que es volia
alleugerir de la calor va haver de retornar a jugar-se la vida cap a
Les Roquetes.
Tot i que en aquell
moment l'Ajuntament podia exercir sense problemes l'ordeno y mando
sembla que es va justificar la mesura per motius sanitaris. Es va
argumentar que les aigües del Segre no eren adients per al bany,
cosa estranya perquè unes desenes de metres més avall del pont de
baix hi va abocar molts anys sense problemes una claveguera a cel
obert procedent d'Inpacsa, amb un producte conegut popularment com a
Coca Cola, sense que el consistori hi digués mai ni ase ni bèstia.
Camarilla integrista
Quan no hi ha
informació el rumor s'ensenyoreix. La gent senzilla que va perdre
una possibilitat de refrescar-se sense gastar ni un duro va culpar de
la prohibició a una mítica camarilla, que segons es deia, manava
més que l'ajuntament, que preocupada pel relaxament moral que podia
suposar l'aparició de biquinis sense control, va pressionar la casa
gran per tallar d'arrel la possible disbauxa.
D'altra banda, una
peregrina explicació de l'èxit de la Transegre seria que, salvada
la originalitat i el treball dels organitzadors, que molta gent de
Balaguer té encara un record inconscient de la seva anterior relació
festiva amb el riu.
Tot el que explico
és fruit de la meva experiència. M'agradaria que la gent de
Balaguer que pogués tenir fotos o altres records d'aquella època
contribuís a evitar que el temps esborri les imatges d'una època
que pot desaparèixer si algú no ho evita. Moltes gràcies per tot.
4 comentaris:
A casa n'havia sentit parlar i em diuen que la foto no pot ser de Balaguer
la foto no és de Balaguer
Efectivament, la foto no és de Balaguer, no n'he pogut trobar cap i n'he posat una semblant . No se us escapa res :--)
Si que va tenit platja, fins i tot durant uns anys hi va haver unes instal·lacions, recolçades al mur del Pere II (Pere IV en aquella època) on hi havien vestidors i un xiringuito. De ben segur que hi han d'haver fotografies.
Publica un comentari a l'entrada