Què fer a Badalona després del fracàs de la moció de censura a Garcia Albiol?

Reunió de l'oposició a Badalona, foto f.falcó

La moció de censura a l'ajuntament presidit per Xavier Garcia Albiol en nom del PP ha fracassat. No entraré a burxar en els perquès. Però, des del meu punt de vista de ciutadà sense disciplines partidàries voldria avançar algunes mesures a prendre de cara al futur.

Què s'ha de fer? Com diria Lenin? Jo avanço algunes mesures per si la opinió pública i els partits polítics de tradició democràtica se'n volen servir.

Una constatació és que no hi ha acord pel que fa a qui hauria de governar Badalona en cas d'alternativa. Però, fins on jo sé, sí que n'hi havia pel que fa a les primeres mesures a prendre pel nou govern. Jo en vaig fer un esbos i fonts dels negociadors van dir que eren bàsicament les que es volien adoptar.

“El que és bo no és enemic del que és millor”, és una dita. Això vol dir que avui la reconstrucció del consens s'ha de fet pas a pas. Què impossibilita, doncs, que els tres partits que negociaren la moció de censura facin propostes concretes al ple de forma conjunta. Aquestes iniciatives haurien de rectificar les polítiques antisocials que per acció o omissió aplica el PP a Badalona. I tot per evitar que els perjudicats per la falta d'acord siguem els ciutadans.

Accions concretes

Què impedeix PSC, CiU i ICV-EUA proposar una dotació econòmica per a beques menjador per evitar una crisi alimentària als nens i nenes necessitats de Badalona, més tenint en compte que l'ajuntament té, presumptament superàvit? Igualment es podria fer amb la socialització dels llibres, amb la reconducció de l'activitat de la Unitat Omega de la Guàrdia Urbana, o desguvernamentalitzar els mitjans d'informació públics locals. Tot això es pot fer sense estar al govern. I l'executiu presidit pel senyor Garcia Albiol hauria de complir la resolució de la majoria del ple municipal o dimitir, perquè, cal recordar-ho?, el PP és minoritari.

Una reflexió final. Com a ciutadà he vist que en la crisi de la moció de censura els més assenyats han estat els membres de la societat civil. Amb alguna excepció es pot dir que els militants o simpatitzants dels partits polítics han seguit les consignes de les seves organitzacions, encara que els partits hagin fet giragonses espectaculars. Personalment, jo hauria criticat a tort i a dret algunes posicions de partits democràtics, però em vaig mossegar la llengua per responsabilitat. Per contra he vist com tota la operació de canvi se n'anava en orris per un canvi sobtat d'una organització que hauria pogut plantejar la seva exigència a l'inici de les converses.

La societat civil, els moviments socials, són el suport més gran que una política de canvi a Badalona pot tenir. Els partits ho haurien de veure clar.

Si no es refà la unitat d'acció es deixa la política local en mans del PP. Aquest partit pot acabar trinxant el teixit social de la ciutat i lesionant greument els drets dels badalonins i badalonines que més necessiten d'un govern que els ajudi en plena crisi econòmica.