Assaig de càntic al Temple o assaig de plagi a la taverna, d'Espriu a Pere Quart

Comença l'any Espriu i tothom se'n recordarà. Jo només vull contraposar el transcendentalisme d'Espriu, molt del moment, amb l'esperit positiu de Pere Quart. Llegiu i compareu aquesta visió del món en aquests dos poemes

Salut i bon cap de setmana, malgrat tot.

Assaig càntic al temple

Oh, que cansat estic de la meva

covarda, vella, tan salvatge terra,

i com m'agradaria d'allunyar-me'n,

nord enllà,

on diuen que la gent és neta

i noble, culta, rica, lliure,

desvetllada i feliç!

Aleshores, a la congregació, els germans dirien

desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,

així l'home que se'n va del seu indret",

mentre jo, ja ben lluny, em riuria

de la llei i de l'antiga saviesa

d'aquest meu àrid poble.

Però no he de seguir mai el meu somni

i em quedaré aquí fins a la mort.

Car sóc també molt covard i salvatge

i estimo a més amb un

desesperat dolor

aquesta meva pobra,

bruta, trista, dissortada pàtria.

 

Salvador Espriu

Assaig de plagi a la taverna

Oh, que avingut estic amb la meva

petita, esclava, poc sortosa terra

i com em recaria d'allunyar-me'n,

sud avall,

on sembla que la gent és bruta

i pobra, accidiosa, inculta,

resignada, insolvent!

Aleshores, a la taverna nova, els companys dirien

fotent-se'n: "Com qui s'agrada de la lletja,

així el lluç que pica un ham sense esquer",

mentre jo, encara prop, pensaria

en les velles fretures i confiances

d'aquest meu tossut poble.

I, ja tot sospesat, recularia

per a restar aquí fins a la mort.

Car, fet i fet, tampoc no sóc tan ase

i estimo a més amb un

irrevocable amor

aquesta meva -i nostra-

bastant neta, envejada, bonica pàtria. 

 

Pere Quart