A Badalona hi ha un aspecte especial: el fenomen Garcia Albiol. Ras i curt a aquest cas se li pot aplicar la coneguda consigna maoista i dir: “Albiol és un tigre de paper”. És a dir que actuar decididament i sense por és la millor forma d'encarar la reacció del polític conservador que amenaça amb encendre alguns barris de la ciutat amb la demagògia a la que té acostumada a l'opinió pública. Dir que l'actual alcalde no és que freni l'acció dels seus simpatitzants, sinó que no té capacitat de fer més del que fa: reunions als bars o recollir firmes, una acció aquesta que no deu se molt galdosa perquè fa mesos que les signatures es busquen i mai no acaben de finalitzar la tasca.
La clau del procés de canvi a Badalona la té CiU. Va deixar que Garcia Albiol fos alcalde. Li ha donat corda durant un any tancant els ulls a casos de presumpta corrupció que afecten l'equip de govern dels populars badalonins, que semblen més una banda que un partit. També Falcó ha moderat algunes atzagaiades del PP, com l'intent de desmuntar els mitjans d'informació locals. Però, ara la posició del cap de CiU és molt dèbil perquè cada cop li resulta més difícil explicar-la fins i tot als seus simpatitzants. Especialment perquè la deriva sobiranista adoptada per CiU fa impossible el maridatge de fet amb els cada cop més agressius populars.
Contradiccions primàries i secundàries
CiU hauria d'aplicar un segon raonament recollit en els manuals maoistes: el de les contradiccions. Efectivament, a Badalona hi ha una contradicció primària, és a dir, la que planteja si s'accepta que hi hagi un govern encapçalat per gent sense tradició de lluita democràtica i antifranquista o que hi hagi un govern format per gent que això de la democràcia s'ho creu. És una decisió a prendre i crec que CiU hauria, també a Badalona, de decidir d'acord amb els seus orígens.
Un cop aclarida la contradicció primària hi ha una contradicció secundària, segons deien els proxinesos. Es tractava de decidir amb qui formar el govern democràtic i quin paper jugar en aquell executiu futur. Aquí la seva decisió estarà relacionada amb la correlació de forces o amb l'afinitat ideològica o també en funció de les posicions sobre la política a seguir ara i aquí. I la decisió inicial és tota de CiU.
Finalment, jo hi afegiria la necessitat de treballar ara pel govern de reconstrucció democràtica local i de fer-ho amb la màxima participació popular, especialment en un moment de crisi econòmica. Però aquest és tema d'un altre article.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada