Hem faig ressò d'un argument llegit en la premsa. Un editor d'una revista progressista destacava la incongruència que pot suposar a partir d'ara que directors de les empreses periodístiques exigeixin veracitat, contrast i, si cal dosis de risc, als seus periodistes quan aquests directors van acceptar sense excepcions les consignes que veien de la Moncloa sobre els atemptats de l'11 de març.
Uns i altres van acceptar sense excepcions publicar les mentides que dictava el poder: "Creanme, Irak tiene armas de destrucción masiva" deia l'Aznar unes setmanes abans, i els directors s'ho prenien en privat a broma. Però quan l'assumpte van ser atemptats terroristes amb desenes de morts, les consignes van ser acceptades.
Em plantejo fins a quin punt quan es parla de terrorisme el que es publica té a veure amb les investigacions o simplement s'atenen les peticions, els discos dedicats, que venen des de dalt. M'ho pregunto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada