L’esvoranc del Carmel també és professional. Enric Marín, un brillant professor universitari autor d’assaigs sobre periodisme d’alt nivell teòric ha topat amb la realitat de la professió. Acostumat que està a parlar amb els alts càrrecs del periodisme, o els membres de la direcció del Col·legi de periodistes no ha entès que davant d’un fet com el del Carmel els periodistes, el de debò, pateixen pressions a nivells difícilment suportables.
Per entendre aquesta situació s’ha d’haver viscut a les redaccions. La competència fa que des del director cap a vall es pressioni sense mesura i al final de la piràmide hi ha el redactor/a i el fotògraf que es passa el dia al lloc del succés. Si quan aquests arriben a l’indret es troben amb traves i problemes (per més que teòricament puguin ser admissibles) exploten i es rebel·len. No es pot oblidar que per definició un periodista és un ser que sospita...
I la situació no se soluciona simplement amb un pacte al vèrtex, entre la cúpula del Col·legi de periodistes, formada per professionals que o s’han retirat o ocupen llocs dirigents als seus mitjans (l’anterior presidenta estava prejubilada, i l’actual era un alt càrrec de la Diputació). Es clar, doncs que sinó es coneix la realitat dels reporters, difícilment un es pot posar al seu lloc.
Hi ha un esvoranc!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada