El meu record de Beethoven, ara que ha mort

De sobte, una trucada em du a l'any 1976, o potser uns mesos abans. Per mi el titular és: ha aparegut Beethoven. I el subtítol: va morir el 9 de març a Israel, on es va establir en fugir de Catalunya.

Per a mi, Josep Lluís Pérez era Beethoven. Els dos formàvem part del FNC, ell, segur amb molta més qualificació. El nom no sé si li vam posar nosaltres o si li deien els seus companys de Barcelona. El cert és que el Beethoven venia sovint a veure'ns als militants de les comarques del pla de Lleida, llavors en dèiem de la regió vuitena. Les visites eren la forma de coordinar-nos. Uns cops venia el barbes, uns altres el colilles. Eren els capdavanters. Junt amb ells hi acostumava a desplaçar-se un altre militant qualificat, i amb el barbes venia el Beethoven. Li dèiem així per la seva pinta: cabells arrissats, ulleres rodones i metàl·liques i aire d'intel·lectual del 1968. Tot plegat va contra les normes de la clandestinitat. En aquest sentit ens deien que els noms de guerra no havien de tenir res a veure amb les característiques de les persones, i per contra els noms eren gairebé un retrat robot.

El Beethoven feia, com deia, tàndem amb el barbes. Aquest era el nom de batalla que li havíem donat al cap de la facció jove del front: Joan Ramon Colomines-Companys. El barbes era el líder i al Beethoven el vèiem com a segon de colla.

Hi vaig tenir alguns contactes amb el Beethoven. El més llarg va ser fruit d'una visita a Barcelona. Vaig dormir a casa seva, situada a prop de l'edifici històric de la Borsa, a un tercer pis, em sembla. El vaig acompanyar en la seva tasca diària, repartir comunicats de FNC a la premsa. Els escrivia a casa i després, els vam lliurar a mà a les redaccions, a persones determinades. Després vaig acompanyar-lo a un dels primers mítings del PSAN al Maresme. Hi vam anar per veure com s'ho feien els nostres competidors.

També el recordo d'una reunió d'urgència de militants de Lleida en la que, en un clima d'excitació, vam decidir que plegàvem de Front. Hi vam redactar un comunicat crític amb una ponència d'un col·lectiu denominat Claris que, en la nostra opinió obria el camí cap a una liquidació del partit en la seva versió socialista-independentista.

Més tard vaig veure la parella barbes Beethoven en una curiosa reunió en la que se'ns proposà, als escindits, entrar com a tendència al PSC. Ningú s'hi va apuntar i finalment el barbes va entrar-hi i al cap de poc hi va sortir per fer cap a CiU.

Després Beethoven va desaparèixer. A alguns ens va semblar que havia seguit al barbes, o que se n'havia anat a casa, cosa que passava abastament després d'una escissió. Però, un dia vam descobrir que havia estat detingut i acusat de formar part de l'Epoca, aquell exèrcit secret que es va intentar posar en marxa a finals del franquisme. La foto del Beethoven publicada als diaris deixava clar que havia estat objecte d'un hàbil interrogatori per part de la policia. Al cap d'uns mesos el van alliberar i més tard el van tornar a buscar, però ja no el van trobar. La resta es coneix, sembla que va marxar a Israel i es va integrar en aquell estat, dins d'una quibuts progressista. Ha mort amb 57 anys després d'una llarga malaltia.

Com deien els romans als seus herois: "que la terra et sigui lleu"