La operació Garzón i les retallades socials ara i aquí

Aquests dies s'estrena la pel·lícula, feta gràcies a les aportacions solidaries, que recorda la temporada d'esglai que es va viure l'any 1992 quan el llavors jutge estrella, Baltasar Garzón va protagonitzar una durissima repressió dirigida a independentistes catalans. Han passat vint anys des de llavors i el magistrat ha caigut del pedestal, potser empès pels que llavors l'aplaudien. Alguns dels gairebé 50 independentistes represaliats rebran un homenatge, que segurament no haurien mai volgut i tot plegat ens remet a un concepte ben viu: la història!

Perquè a Catalunya Garzón serà sempre recordat per fer, com a mínim, els ulls grossos davant les denuncies de tortures que es van fer en l'operació que ell va liderar. No sols aquí, el Tribunal d'Estrasburg va condemnar l'Estat espanyol per no investigar aquelles queixes, que en alguns casos tenien la forma de fotografies de detinguts plens de blaus després dels hàbils interrogatoris a que van ser sotmesos.

Hi haurà qui es queixarà que el jutge sigui recordat per aquesta actuació en lloc de les que va realitzar en altres àmbits, com intentar obrir un procés al franquisme. Però la història es tossuda i et recorda amb llums i ombres.

Recordar les retallades

Igualment la història recordarà el que l'actual govern de la Generalitat està fent en matèries socials. Les retallades, les detencions contra els que legítimament protesten, les abraçades vergonyants amb els que han actuat sempre en contra dels interessos dels desafavorits quedaran com a contrapunt als resultats no se sap si brillants de la gestió de CiU. Per això crec que estaria bé que algú faci de notari. Que cada retallada de la sanitat o l'educació quedi documentada. Que cada centre sociosanitari que s'hagi de tancar per donar diners als bancs tingui nom i cognom. Que cada responsable d'un dany al teixit del país quedi retratat. Així ningú podrà negar al cap d'uns anys el que es va fer i qui ho va perpetrar.

Altrament, dues dècades més endavant, quan s'hagin cicatritzat les ferides de les retallades, algú, igual com passa amb Franco, intentarà negar els fets. Dir que la reforma laboral no era tal com està escrita, que no hi van votar a favor, que fins i tot no van empitjorar el que havia redactat el PP i es vantaran a més d'haver salvat el país. Tinguem memòria, perquè qui la perd, perd la identitat.