“L'oblit” de la Teresa Pàmies “retrata” l'Ajuntament de Balaguer

Fa set mesos va morir la balaguerina Teresa Pàmies. En aquell moment vaig demanar que l'ajuntament li retés un homenatge. Ho vaig fer perquè crec que la Teresa s'ho mereixia. Durant la seva vida va deixar escrita una part de la història de la ciutat que altrament s'hauria perdut. Novel·les com Testament a Praga, o Quan érem capitans, van lluitar amb èxit contra l'oblit.

Quan ho vaig demanar era conscient que una part, molt petita, dels meus convilatans veurien malament un acte com el que plantejava. Però, també vaig pensar que 70 anys després de la guerra civil s'havien esborrat els odis que es van desfermar durant aquell enfrontament.

Vaig reclamar un acte de justícia cap a la Pàmies, almenys que se li dediqués un carrer. Balaguer té actualment un carrer Frederica Montseny, líder de la CNT, i també un carrer Montserrat Roig, que va ser membre del PSUC. En cap d'aquests casos aquestes dones havien tingut una relació semblant a la de la Pàmies amb la nostra ciutat.

L'ajuntament que presideix Josep MariaRoigé, de CiU, no va moure oficialment un dit per honorar la Teresa Pàmies, i tampoc es va atrevir a justificar el perquè no es feia un reconeixement a la il·lustre escriptora, reconeguda més enllà de la seva definició política. Només, per sotamà, va insinuar que a l'octubre es faria l'acte reclamat. Assabentat d'aquesta suposada intenció vaig aturar cap nova comunicació i fer-hi confiança. Però res.

Stalin, el dictador soviètic, un cop assassinat el seu competidor Trotstki, va decidir que a més l'havia de fer desaparèixer de la memòria del seu poble i va manar que es manipulessin i l'esborressin de les fotografies on el revolucionari sortia al costat dels altres capdavanters de la revolta contra els tsars. Trobo que aquella ridícula actitud es semblant a l'adoptada pel paer en cap balaguerí.

De Picasso a Saramago

Suposo que Roigé, que demostra tenir una mentalitat més pròpia de la guerra freda que d'un partit demòcrata com CDC, és conscient que ell passarà i que segons el que faci només ocuparà una línia en el llibre oficial de la ciutat. Altrament, la Teresa Pàmies, serà sempre una fita en la història balaguerina, una ciutat que ella es va estimar per sobre de diferències polítiques. Però, coneixia el pa que s'hi dóna i va preveure que la mesquinesa encara hi té niu a l'edifici més gran de la Plaça del Mercadal. Per això va deixar dit que no volia honors.

No serà sobrer recordar a l'alcalde de la meva ciutat alguns noms que la història recorda per haver ostentat la ideologia comunista: Pablo Picasso, Pablo Neruda, John Steimbeck, Jean Paul Sartre o José Saramago. Potser que en coherència amb el seu anticomunisme l'alcalde balaguerí eviti dedicar-los un carrer.

I pel que fa a la tardança a reaccionar, espero que Roigé també que apliqui la mateixa parsimònia quan, algun personatge de missa diària i ideologia conservadora fineixi: o tots moros o tots cristians.