Els que segueixen el meu bloc saben que
em moc entre dues realitats. La del meu naixement a Balaguer i la
metropolitana de Badalona. Això em dóna una visió diferent del que
passa. La promesa del PP de regalar els llibres als nens i nenes
badalonins i la reacció dels seus clients
davant la negativa de l'oposició em recorda com actuaven els cacics
locals a La Noguera i la resta del Pla de Lleida durant la transició.
A l'inici de la democràcia a la
majoria dels pobles, de menys de 2000 habitants de mitjana, es
presentaven a les municipals dues candidatures: la dels “de sempre”
i la de la gent que volia un canvi. En aquests àmbits reduïts
tothom es coneix i els programes electorals són senzills però
mostren clarament quins interessos defensa cadascú.
Una de les primeres decisions que es
van plantejar va ser la de l'aigua. Els nous regidors, de partits amb
tradició democràtica, gosaven discutir aquest assumpte intocable als
pobles. Generalment a través del propi ajuntament o d'una empresa
municipal es feia la distribució de l'aigua. Els regidor nouvinguts
molts cops proposaven que cada casa tingués un comptador que mesurés
el consum. Però els sectors més conservadors s'hi oposaren
radicalment. En nom de què? En nom de la igualtat! El que s'havia
de fer era, deien, deixar-se de burocràcia i dividir el consum del
conjunt de la població pel nombre de famílies. Així tots pagarien
igual!!
El caciquisme local partia de la
premissa que la gent, tret d'ells, és imbècil. Perquè amb la seva
proposta pagava la mateixa quantitat en el rebut de l'aigua aquell que tenia piscina
que el que només feia servir el líquid per a veure i rentar-se.
Llibres per a tothom
Tot aquest circumloqui em duu a
Badalona. Els representants polítics del PP local van orquestrar la
campanya dels llibres per a tothom con una basa electoral. Després es
van trobar amb el poder i van haver de fer alguna cosa. Llavors els
hi va sortir la seva arrel tradicional i van plantejar allò de donar
una quantitat d'euros per cada alumne de la ciutat, ho necessités o
no. Ras i curt, tractar igual als alumnes de barris amb molts
problemes que als de les escoles privades. Els conservadors van rebutjar les
alternatives que defensaven les Ampa: destinar els diners a ampliar
la socialització dels llibres. El PP local s'hi va oposar perquè darrere
de l'adquisició de llibres hi ha molt negoci i els propietaris d'alguns
centres privats i concertats els compren a l'engròs i després els
revenen a les famílies dels seus alumnes. Això proporciona,
presumptament, un guany, privat òbviament, i socialitzar llibres a
través de les Ampa amb suport municipal estroncava aquests ingressos de
butxaques privades.
Però per fer la operació de repartir
diners, calia trobar-ne i els paladins de la igualtat i el benefici
per a tots la primera mesura que van aplicar va ser
retirar les ajudes municipals als menjadors escolars. Ajudes que es
donaven als més necessitats! Més tard van aparèixer fons de la Diputació destinats a altres partides i que es van adjudicar a
subvencionar la promesa electoral del PP.
Ara el castell de cartes fabricat sobre
la fal·làcia ha caigut. La oposició ha decidit que es donarà
ajuda a les escoles per socialitzar llibres i espero que es
discrimini positivament i no es faci cafè per a tothom. Al mateix
temps això donarà una imatge de govern alternatiu i participatiu a
favor dels que més ho necessiten en contraposició al vaixell sense
rumb i amb el capità borratxo que sembla gestionar la ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada