dijous, de febrer 09, 2012

Fariseisme entorn de la vaga de TMB i el Mobile World Congress

L'anunci de vaga fet pels treballadors de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha endegat una reacció farisaica de grandària descomunal. Tots els tertulians que pasturen als mitjans públics i privats catalans s'han afanyat a carregar-se els vaguistes perquè fan coincidir la seva protesta amb l'anunciada celebració a Barcelona del Mobile World Congress (WMC) .

La crítica als treballadors es fonamenta en les conseqüències nefastes que per a l'economia catalana pot tenir la protesta obrera quan Barcelona s'ompli de representants de les multinacionals de telecomunicacions més importants del món. Curiosament, les desqualificacions no s'han centrat tant en els efectes que la vaga pot tenir en la vida de la ciutadania local, curiós, si més no. Si hi ha vaga aquests seran els més perjudicats, no els senyorassos del congrés.

A mi em sembla que els directius de les grans empreses de telecomunicacions són uns usuaris més aviat anecdòtics de metro i autobús. El taxi és el mitjà més utilitzat per desplaçar-se per una ciutat que no coneixen. Per tant, potser la plantada pot suposar una incomoditat per una minoria dels visitants, però no és significatiu per al conjunt dels alts directius. O potser algú va veure viatjant pel metro a un alt directiu de Google en l'edició anterior?

Les crítiques dels corre-ve-y-dile del poder obliden, obliden? Que en l'origen de la protesta dels treballadors hi ha una congelació salarial i un incompliment palmari per part de les autoritats dels acords laborals firmats en el seu dia. D'això no en diuen ni una paraula. I ja se sap que no hi ha acció sense conseqüències...

Un altra cosa que diuen els que s'autoatorguen ser portaveus de la opinió pública és criticar que la vaga es fa en dates assenyalades. Què potser voldrien que les protestes es fessin el 15 d'agost entre les 4 i les sis de la tarda??, s'ha de tenir barra...

La pena és que alguns dels que s'apugen al tamboret per alçar la veu contra els treballadors són o havien estat intel·lectuals més o menys orgànics del socialisme nostrat. Si no es pensa en aquestes coses no s'entén com la joventut fuig dels missatges socialistes com els gats de l'aigua calenta.