Cal Catxurro i Cal Blasiet, l'ànima de la plaça de Sant Salvador a Balaguer

  A la plaça de Sant Salvador de Balaguer hi havia una botiga entranyable per a mi. Situada a prop del carrer Major era petita i molt ben aprofitada. A casa n'hi dèiem Cal Catxurro. No sé si era un malnom del seu propietari o simplement se la coneixia així.

Cal Catxurro era una barreja entre llibreria modesta, botiga de txutxes i joguines. Estreta, molt estreta. El seu amo s'hi movia bé tot i precisar d'una crossa per caminar.

El meu pare passava un cop per setmana per Cal Catxurro. Hi anava a buscar o a bescanviar novel·les d'aquelles de pesseta. Pagant una rossa es podia bescanviar una novel·la de l'Oest per una altra que no s'hagués llegit. També es podien comprar novel·les noves, però llavors el preu era un duro.

Per mi anar a Cal Catxurro era una festa. Sempre hi sortia amb un paquet de sidral i una regalèssia. Això al principi. Més tard em vaig afeccionar també al bescanvi de TBO'S, gràcies al que vaig poder seguir bona part de la saga del Capitán Trueno primer i després del Jabato : una versió més espanyola de l'heroi intemporal.

El meu pare va començar llegint novel·letes de Marcial Lafuente Estefania. Després obres de Zane Grey . Més tard l'evolució va fer un pas endavant cap a Jack London . De la literatura en minúscules a la gran literatura. I jo me'n aprofitava.

També es va especialitzar Cal Catxurro a vendre soldadets de plàstic en sobres de paper que omplien el fort que em regalà el meu oncle Josep.

A uns metres de Cal Catxurro hi havia un bar que per a la meva família era significatiu. N'hi dèiem Cal Blasiet. El seu amo va ser un avançat al seu temps. Va comprar una televisió i els caps de setmana d'estiu la treia a la plaça amb un cavallet espectacular. El recinte s'omplia de taules amb nens, nenes, pares i mares que feien festa grossa. El bar va canviar de nom i el darrer era 3 R. En un reservat hi he fet jo reunions clandestines.

Sant Salvador era per a mi un lloc de festa. La meva família vivia al capdamunt del carrer Torrent i el centre del barri era a la plaça. Allà es feien les festes de barri amb la trencada d'olla que, en aquell cas duia xocolata desfeta a dins. Els nois que participàvem a aquella pinyata avant la lettre aprofitàvem l'embrutada per llançar-nos després a la Reguereta.

Ara hi ha ha situat, molt a prop de la plaça instal·lacions noves de trinca. Espero que ajudin a refer el teixit social que hi havia fa molts anys de forma natural.