La magdalena de Proust, el seu gust, va fer que a l'escriptor se li desfermessin tot de records del temps passat. A mi em va passar una cosa semblant l'altre dia quan anava a visitar un familiar a una residència. Als avis els hi havien posat Angelitos negros com a música de fons, potser per què es relaxessin.
La cançó de Machín em va recordar quan a casa els diumenges al matí escoltàvem la ràdio. Vull dir la ràdio de Balaguer. I, perdoneu les imprecisions. Hi havia ocasions en què a Balaguer venien els espectacles de grans figures, com Antonio Machín. Llavors l'escenari era el cinema Ersa, on ara hi ha l'Ajuntament. .. Però, el que volia remarcar era que els diumenges al matí es feien vetllades musicals des de la Rosaleda en els que crec recordar que hi actuaven conjunts musicals de Balaguer i tot plegat es retransmetia en directe per la ràdio local. La Rosaleda oferia cada setmana ball a l'aire lliure i tenia jardins interiors.
Les versions nostrades dels Sirex, o Fórmula V, o fins i tot els Beatles eren el tipus de música que es podia escoltar als nostres vells aparells. Els grups es foguejaven també a les festes de barri i, els que tenien més èxit, feien gires pels pobles del voltant.
La ràdio que jo recordo a Balaguer segur que tenia a veure amb la Cadena del Movimento. De fet, el local oficial de l'emissora, a sobre del Bar Las Golondrinas (el primer que va tenir tele en color), era compartit amb la delegació de Falange.
La ràdio de Balaguer tenia una gran audiència. L'antena havia d'estar situada en un punt alt de la població i el so entrava con un tro. Tenia, l'emissora, vocació de sortir dels estudis, perquè jo mateix recordo haver anat a cantar nadales com a part de l'escola en un plató improvisat situat al darrer pis de la Seu d'Acció Catòlica.
L'emissora de Balaguer havia estat també vehicle de propaganda o adoctrinament polític. Això m'ho fa pensar una conversa, més aviat un monòleg que l'advocat, Josep Monill, em va etzibar un dia al seu despatx. Per argumentar el seu passat d'opositor, en aquell moment era regidor de CDC, el senyor Monill em va explicar que un dia des de l'emissora local el locutor-director (no l'esmento perquè també, com Monill és mort) es va dedicar gairebé una hora a criticar i amenaçar en directe a un conjunt de joves d'església, per ser de la ceba i que això els va fer témer que els cridarien al cuartelillo.
Cinema i el Circ Americano
La Ràdio de Balaguer es va tancar, no en sé el motiu exacte. Gairebé totes les que hi havia d'aquell tipus van ser clausurades i només va quedar Ràdio Tàrrega, que amb unes formes o altres ha perviscut.
A banda de la ràdio hi havia altres distraccions, el cinema, amb l'entranyable Infantil, l'Ersa, el Balaguer i el cinema Comtes d'Urgell. I també, un cop o dos a l'any hi havia teatre, en envelats que es plantaven on ara hi ha els blocs de la Caixa. Allà una companyia, dels germans Ligero, representava obres dels germans Quintero, amb gran èxit perquè la gent se les sabia de memòria.
I el circ, l'Americano. Era un espectacle que es repetia amb assiduïtat. El circ tenia dues pistes i durant la seva màxima esplendor restava a Balaguer durant els tres dies de la festa major. I cada dia omplien de gom a gom.
1 comentari:
M'ha agradat molt l'entrada perquè la meva mare m'explicava això. Podries escriure alguna cosa dels conjunts musicals de què parles? Jo no n'havia escoltat res fins ara.
Gràcies
Publica un comentari a l'entrada