La tradició clàssica
indica que la informació és el més neutra possible i l'opinió és
allà on es marca la ideologia del diari o revista. Això s'ha
embolicat de tal manera que per tal d'intentar infiltrar les idees a
les que els promotors del mitjà s'han adherit, es canvien les tornes
i la càrrega d'idees està perfectament incrustada en la informació
mentre que les opinions mostren un ventall ampli. Així, s'han pogut
veure coses curioses com diaris especialment espanyolistes que en el
seu quadernet català publiquen articles d'opinió conspicus
independentistes catalans. Bé, de persones que formaven part del
gabinet de premsa de presidència de la Generalitat.
De fet l'aroma general de
l'opinió dels diaris acaba responent a la tendència fixada pels
seus impulsors, però sempre aquesta línia s'intenta dissimular amb
la inclusió dels denominats opinadors de quota
és a dir, articulistes que serveixen per maquillar el tuf general
del diari o revista que vol cobrir l'expedient ideològic.
No
obstant, les direccions dels mitjans arriben a fer un tomb de rosca
més i frisen per fitxar articulistes d'opinió que formalment
tinguin el carnet d'un partit adversari però que a la pràctica
segueixen la línia “adient”. Així, fa temps hi havia un
militant del PSC que era convenientment aplaudit des de mitjans
propers a CiU perquè les tesis que defensava eren perfectament
acceptables pels nacionalistes moderats. Igualment, si les tornes
canvien podriem veure dissidents de CiU fer la gara gara als
socialistes.
Els
periodistes i opinadors
de quota no sols actuen en terreny enemic si no que com més
estripades siguin les seves opinions més serveixen per justificar la
seva presència en aquell mitjà, ja que la seva actuació és una
simple coartada.
http://reguereta.blogspot.com
1 comentari:
Sobre el duo Sintes i Álvaro algú hauria de parlar, perquè van l'un darrere de l'altre allà on hi ha un xollo del que viure. Herri
Publica un comentari a l'entrada