Els mitjans públics
d'informació de Badalona es troben en mig d'una guerra, que gairebé
no té res d'informativa i molt de política.
Fem un repàs del que
passa. Al poc que el PP aconseguís l'alcaldia, sent la minoria
majoritària però amb el vistiplau de CiU, es va obrir una pugna en
què per una banda, els nou arribats intenten demostrar que manen i,
amb diferent grau d'hostilitat, l'oposició vol fer palès que Albiol
i companyia són una mena de rellogats.
En una ciutat tant poc
estructurada con Badalona, la ràdio i la tv locals i la revista
Betulo, són elements claus per conformar una certa opinió pública.
En una altra situació econòmica, els ajuntaments anteriors van
apostar amb força per aquests mitjans i els van dimensionar amb
força. No sóc especialista en el tema però imagino que una part de
la càrrega de personal té a veure amb la vinculació de les
emissores de ràdio i televisió en les cadenes creades especialment
a la resta de Catalunya. Però aquest element, el cost econòmic, és
clau en el procés polític seguit.
Com l'Hospitalet de
Llobregat es va avançar tancant la TV local, el grup d'Albiol va
córrer a afirmar que “nosaltres no ho farem així”. No obstant,
va anunciar una retallada de gairebé el 50% del pressupost dels
mitjans públics de Badalona. Però l'equip dels conservadors
espanyolistes va posar una condició: canviar de soca arrel la
comissió que controla els mitjans de comunicació locals. En
síntesi, reclama que la seva minoria tingui absolutament el control
polític de la ràdio i la televisió locals. La resta de grups han
respost afirmant que les matemàtiques són el que són i que en
conjunt tenen majoria. La clau es que la comissió de control dels
mitjans públics ha de ser escollida per una majoria qualificada de
dos terços, que no té el PP
Finalment l'alcaldia
va decidir que fos el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) qui
decidís en el debat, més si es té en compte que un element afegit
a la controvèrsia era que els candidats a controlar els mitjans
públics de Badalona eren personatges directament polítics sense cap
experiència en el món de la premsa.
El CAC respon
La resposta del CAC
ha estat reclamar que els nous membres de la comissió de control
dels mitjans públics locals no siguin persones que ostentin càrrec
públic electe o que estiguin nomenat directament pel consistori. Ras
i curt, el consell reclamava gent no marcada per gestionar la premsa
local de Badalona. L'últim element d'aquesta comèdia és l'amenaça
de García Albiol de denunciar judicialment al CAC, al que recordem
va recórrer ell mateix.
Per activa o per
passiva la jugada implica que el PP vol controlar els mitjans, encara
que al mateix temps els estranguli econòmicament i l'oposició ha
decidit plantar cara a la maniobra del PP, sense tenir en compte
aspectes com el dret d'informació a la ciutadania o la situació
dels treballadores i treballadores dels mitjans badalonins.
Hi ha en joc no
només els llocs de treball de la ràdio, la televisió i la revista
local, si no el prestigi guanyat durant molts anys per aquests
mitjans. Però a més ens juguem part de la cohesió social d'un
municipi tan problemàtic com Badalona i els drets dels seus
ciutadans a rebre una informació independent i propera.
Per això els
ciutadans han decidit tirar pel dret i tenen en marxa una campanya en
la que es reclama la defensa dels mitjans locals i públics de
Badalona: http://goo.gl/UpNfU
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada