Marxes independentistes que no fan por

La setmana passada un grup de ciutadans del Maresme van fer una marxa automobilística per reclamar un estat propi per Catalunya. En veure les imatges festives del fet vaig recordar altres viatges.

Era 1974 i, adolescent i agosarat, formava part d'un grup independentista a les comarques de Ponent. Amb altres companys intentàvem tombar el règim franquista i que l'alternativa fos una república socialista catalana. Ja em perdonareu però aquesta era la fraseologia que es feia anar llavors. Bé, ens coordinàvem en unes reunions situades a prop de les Borges Blanques. A mi em recollia un amic que tenia cotxe i que vivia en un poble a prop de Balaguer. Ens trobàvem ben d'hora ben d'hora els matins de diumenge i havíem de travessar la plana d'Urgell fins arribar a la capital de les Garrigues.

El company que duia el cotxe seguia per a mi una estranya conducta: just abans de passar pel casc urbà d'un poble, sortia de la carretera i rodejava la població seguint camins agraris. Així envoltàvem Linyola, Mollerussa i altres poblacions. Un dia li vaig preguntar per aquest inusual costum. En to seriós em va contestar: “mira -va dir- si els nostres objectius polítics tiren endavant el govern espanyol reaccionarà i una de les possibilitats és que posi en marxa controls a les carreteres”. “Serà, una mostra que de veritat ens acostem a allò que busquem”.

Els anys van passar i el meu company ha seguit sent un independentista convençut i quan li ha tocat formar part de l'Administració n'ha sortit tant net com hi ha entrat. Sigui dit això en desgreuge dels militants que jo vaig conèixer fa trenta anys.

Bé, tot això em va venir al cap l'altre dia en veure les imatges festives de la mobilització dels ciutadans del Maresme. Crec que ni ells ni l'estat espanyol s'han plantejat ni de lluny que els alegres manifestants puguin topar-se amb controls de la Guàrdia Civil.