L'actuació de la CUP a Reus, un element d'esperança

En aquests moments en què les notícies acostumen a ser negatives, un busca desesperadament una finestra que doni llum. A la política catalana buscar aspectes positius pot semblar una tasca impossible, però algun n'hi ha.

A Reus, l'actuació decidida i desacomplexada de la CUP (Candidatura d'Unitat Popular) denunciant judicialment el putiferi en què s'havia convertit la política local. La connivència entre CiU i PSC i la resta de forces polítiques al voltant dels conflictes d'interessos fruit del lliurament de les polítiques públiques locals a un conglomerat d'empreses privades de nom equívoc: Innova. El seu gestor màxim, Josep Prat, va ordir la trama durant el govern socialista, que va durar 32 anys i, sense despentinar-se va mantenir càrrec i sou amb els convergents, prorrogant una barreja d'empreses privades gestionant serveis públics i vampiritzant la vida econòmica local, de forma que regidors de diversos partits compraven serveis municipals a les seves pròpies empreses des de els seus càrrecs. La denuncia de la CUP a la fiscalia ha fet que Josep Prat hagués de fer-se enrere d'alguns dels seus càrrecs privats perquè eren manifestament incomptables amb el premi atorgat pels convergents, en forma de direcció general de l'Institut Català de la Salut, entitat directament vinculada amb el conseller del ram, Boi Ruíz, que també té una una discutible compatibilitat de funcions amb la gestió de la sanitat privada realitzada fins que va ser cridat al “govern dels millors”.

No m'estendré més en explicar aquest cas, la premsa generalista ja ho va fent. El que vull ressaltar és que un grup com la CUP hagi trencat les cartes i hagi obert un forat en el fortí de la sociovergència, o el conversocialisme. Em permetreu que reconegui que jo tenia a la CUP con un grup polític més enfocat a fer plantejaments genèrics que a posar el dit a la nafra. Però m'equivocava, hi ho celebro. No és que em molestin els principis ideològics dels cupaires, m'hi sento identificat en molts d'ells, però ja estava una mica desesperat de veure com no es feien compatibles posicions agosarades globalment amb actuacions concretes a peu de terra. I certament, no és incompatible defensar el minso Estat de Benestar que tenim amb reclamar un canvi social en tota regla, fins i tot no és contradictori, crec jo, defensar la minsa autonomia que tenim amb reclamar amb força la normalitat que han de tenir totes les nacions: ser independents, cosa que és bona per gairebé tots els ciutadans del món, però sembla que no es pot defensar si es viu sota el jou d'un altre Estat.

I la forma utilitzada també em sembla correcta: la justícia espanyola. No perquè em sembli un paradigma del que ha de ser un estament independent, si no perquè crec que d'una vegada per totes hem d'usar les eines que tenim a les mans, posant-nos nosaltres en qüestió si cal, i posant també en qüestió aquests organismes, que al cap i a la fi s'alimenten dels nostres impostos.

I ja posat a demanar coses, no sols voldria que la gent de la CUP seguís el camí que han encetat, si no que demanaria que segueixin avançant a poc a poc per construir una iniciativa que no sigui només local. Tenint en compte, però, que una forma de carregar-se moviments con el que representen és cremar-los durant les campanyes electorals, especialment en el vessant econòmic.